L'any 1994, el director provincial del ministerio de Educación y Ciencia, Andreu Crespí, a través del cap de la Unitat de Programes Educatius, Bartomeu Llinàs, em va cridar per muntar el gabinet de Normalització Lingüística. Jo venia del Centre de Professors i Recursos, de l´Assessoria de Llengües (1990/1994). Amb el director provincial i el cap de programes vàrem fer una gran tasca per tal que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la resta de matèries no lingüístiques, tengués una presència en el món educatiu tal com estava legislat en la Llei 3/1986 de Normalització Lingüística.
Vàrem seguir la catalogació de places com a bilingües, vàrem coordinar i impulsar els programes de reciclatge de llengua i cultura, vàrem coordinar el grup de mestres que assessoraven els centres en matèria d´ensenyament de la llengua, elaboràvem material didàctic, vàrem dur a terme el seguiment del procés de reciclatge entre mestres i professorat... Va substituir Andreu Crespí un altre gran director: Bartomeu Llinàs, el qual va potenciar la Unitat de Programes que va conduir Carme Pons „quants de programes, quantes iniciatives, quant de temps dedicat al món educatiu!„.
El canvi de Govern de l´Estat, fruit de les eleccions de 1996, va propiciar que Francesc Romero fos nomenat director provincial, i el pedagog i amic Josep M. Salom com a cap de Programes. Record una anècdota amb el director provincial: s´havia de construir l´Institut de Sineu, i s´anava endarrerint. Va resultar que Francesc Romero havia de visitar el col·legi de Sa Quintana de Sineu, i va córrer com l´escuma que els pares l´anirien a rebre de "males maneres", a causa de l´endarreriment de l´Institut. La delegada del Govern era Catalina Cirer, i ens varen dir que hi enviaria els antiavalots, i que, a més a més, aconsellava suspendre la visita del director provincial.
Jo en aquells moments era assessor tècnic, i Francesc Romero em va cridar al seu despatx i em va explicar el que passava. Jo li vaig dir: "Però, vós heu fet qualque cosa mal feta? Teniu res a amagar?". "No", em respongué, i afegí: "Mira tots els documents que tenc sobre l´Institut de Sineu", i efectivament, hi havia un treball ben fet i presentat. Jo li vaig dir: "Idò trob que heu d´anar a Sineu, sense escorta: no passeu pena que a Sineu no vos passarà res, és bona gent, que sap escoltar, i vós els heu d´explicar tota aquesta feina que heu feta per l´institut. Si anul·lau la visita semblarà que teniu coses a amagar, i si hi anau amb la policia semblarà que teniu por o que no vos en fiau".
Record que l´endemà de la visita „que va transcórrer amb tota normalitat„ em va convidar a berenar i em va agrair "l´assessorament estrictament tècnic que li havia fet". "És la meva feina", li vaig dir. I a partir d´aquest dia sempre hem mantingut una cordial amistat.
L´any 1998, la nostra comunitat autònoma va rebre les competències en matèria d´educació, i el primer conseller fou Manuel Ferrer, el qual, amb el suport de Bartomeu Rotger, que ja havia estat cap d´Inspecció i conseller, varen crear el Servei d´Ensenyament del Català (Secat) dins l´organigrama de la conselleria d´Educació i Cultura. Des d´aleshores, han passat els consellers Damià Pons „amb qui durant la seva etapa vàrem iniciar els programes en xarxa, actualment vuit matèries optatives de batxillerat que els alumnes poden cursar virtualment des dels seus centres„, Francesc Fiol „amb qui durant la seva etapa es va signar el conveni de col·laboració amb el departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, encara vigent„, Bàrbara Galmés, Bartomeu Llinàs i Rafael Bosch „amb qui el Secat va aprofundir el suport en el tractament de llengües als centres d´EI i primària„.
L´any 2001, els caps de servei que estàvem en comissió de serveis vàrem haver d´optar entre tornar al centre educatiu del qual proveníem o bé, renunciar a la funció docent i passar a formar part del cos de funcionaris de la CAIB. En el meu cas, tenia destinació definitiva en un IES de Palma, i vaig perdre-la, com també li succeí a l´amic i professor Amador Calafat. Al llarg d´aquests catorze anys han passat més de cinquanta assessors pel Servei d´Ensenyament, distribuïts en equips a Eivissa i Formentera, Menorca, Palma, Inca i Manacor. Aquesta experiència l´hem presentada a Catalunya, València, País Basc, Madrid... i Estats Units. Amb aquest país vam fer un intercanvi entre deu mestres de suport d´aquí i deu d´allà; en varen quedar meravellats i varen traduir i adaptar molts de programes i materials per aplicar a les seves escoles.
Amb tots els consellers d´Educació hem tengut una relació estrictament tècnica i professional, i hem procurat dur a terme allò que estava programat i obeïa a la legislació vigent en cada etapa. Des del Servei s´ha elaborat molt de material didàctic i se n´ha pogut editar algun. També vàrem malavejar comptar amb les publicacions que feia el COFUC, o la direcció general de Política Lingüística, la direcció insular de Cultura, o des de diversos ajuntaments, especialment el de Palma, de Catalunya i València, per tal de mostrar-los i oferir-los a tots els centres „actualment és a l´IEB„.
Però per damunt de tot, em qued amb l´excel·lent equip humà, els bons professionals que al llarg d´aquests catorze anys han dedicat moltes hores fora de l´horari estricte a preparar programes, estratègies, recursos, cursets i seminaris, per oferir als mestres dels centres docents de les Illes Balears. Des d´aquí, ara, vos faig arribar la gratitud i el reconeixement per la gran tasca que heu fet i que seguiu fent a les escoles on ara estau treballant. I esperem que aquesta crònica d´una mort anunciada esdevingui, ben aviat, l´avantsala d´un renaixement més esplendorós i fructífer.
*Excap del Servei d´Ensenyament del Català (SECAT)
