En este país hay una partitocracia gobernada por una oligarquía que no rinde cuentas ni conecta con los ciudadanos", afirmava fa uns dies Joan Huguet, exdirigent del PP. No hi podria estar més d´acord, sobretot després de comprovar la reacció d´aquells que ens governen, a tots els nivells, en conèixer la darrera i esgarrifosa enquesta de població activa, que xifra en 6,2 milions les persones sense feina al conjunt de l´Estat, gairebé 170.000 en el cas de les Illes Balears, amb més d´un 28% de desocupació, per damunt fins i tot de la mitjana estatal.

Això és un autèntic estat d´emergència: cap país no pot encarar ni un present ni un futur de dignitat amb gairebé un terç de la seva gent al llindar de l´exclusió social, amb uns índexs de creixement de la pobresa i les desigualtats com mai, tal i com recullen els informes d´entitats com Càritas i, sobretot, una absència absoluta de perspectives: ni brots verds, ni blaus, ni res. I és immoral intentar positivar res d´aquestes dades, que és el que fan insistentment els líders i responsables del PP en matèria econòmica, com el vicepresident Aguiló.

Les polítiques d´ajustament econòmic i l´obsessió pels indicadors macroeconòmics i el compliment dels objectius de dèficit impliquen que qui governa giri l´esquena a tots aquests milions de persones que, aquí com en el tot el Sud d´Europa, són els qui paguen les conseqüències d´una crisi provocada pels mateixos que ara dicten la recepta per sortir-nos-en. Un fracàs estrepitós de l´economia, de la política i de la democràcia, però sobretot un fracàs en termes d´humanitat, i també de projecte europeu.

A les Illes Balears ja no ens salven ni les "bones temporades turístiques". Cal recordar que en el primer trimestre d´enguany hem perdut sis punts pel que fa a les pernoctacions d´estrangers en relació al conjunt de l´Estat, i que el grau d´ocupació de places hoteleres ha caigut un 5,3% en relació a 2012. Pocs motius per l´esperança pel que fa a la propera temporada, si la política de qui ens governa és la d´esperar a què la cosa millori. Ja no hi ha garantia de què a més turistes, més feina. En tot cas, més concentració de beneficis en poques mans, i més atur i precarietat per a la majoria: 40.000 fixos discontinus esperen ser cridats mentre les "nostres" grans multinacionals hoteleres externalitzen serveis i opten per contractar gent en precari, via empreses de treball temporal.

Si realment creiem en què cal dignificar la política perquè aquesta realment serveixi a l´interès del poble, cal que a tots els nivells el drama de l´atur es posi en el centre i en el primer punt de l´ordre del dia de tota institució democràtica. Cal de forma urgentíssima un pla de xoc contra l´atur a Balears, lligat al necessari canvi de model turístic, perquè negar la possibilitat de treballar i créixer, o deixar que les relacions laborals es precaritzin als nivells en què ho estan fent ara, és apostar per una societat de vides precàries i somnis negats. I això no ho podem permetre, ni a les nostres Illes ni enlloc.

Dimecres que vé torna a ser 1er de Maig, dia del treball. Ara fa poc més d´un segle, a Chicago, alguns líders del moviment obrer que protestaven per defensar drets laborals bàsics, com la jornada de vuit hores, foren criminalitzats i finalment sentenciats a mort. En certa manera, el canvi d´època que ens ha tocat viure, amb pèrdua de drets socials i democràtics sembla massa sovint un dejavú d´aquells temps. El 1er de Maig és una ocasió magnífica perquè tota la ciutadania, amb feina o sense, prengui els carrers per recordar a qui governa qui és que comanda. Ara més que mai, dignitat o barbàrie.

*Diputat del grup MÉS i coordinador d´Iniciativa Verds.