Un altre intent de tornar al passat de la reforma educativa del Patit Popular apunta al sistema d´immersió de Catalunya, bèstia negra dels nacionalistes espanyols. El ministre Wert ho porta en l´ànima, això, com el president Bauzá i el seu conseller caçador i testicular i, sorprenentment, el nostre conseller del ram educatiu, segons el qual hi ha nins a les Illes Balears que no parlen bé el castellà...
Jo també en conec: són nins xinesos, bolivians, malinesos, alemanys, marroquins, gallecs, castellans, andalusos..., que acaben d´arribar o que tenen altres dificultats escolars (tampoc no parlen bé el castellà). I aquells que, sense tenir dificultats diagnosticables, perceben un constant refús a la llengua catalana, com si fos un destorb per a l´aprenentatge del castellà o per a la vida ciutadana, personal, laboral i intel.lectual normals... L´important és saber si, quan aquests al.lots acaben l´escolarització obligatòria, tenen o no un domini semblant de les dues llengües oficials i en igualtat de condicions, pel que fa al seu ús, davant de proves acadèmiques o davant d´una opció laboral, on saber anglès o una qualsevol altra llengua també els serà ben útil.
Els resultats de llengua castellana i de llengua catalana a les proves d´accés són equiparables entre si (aquí i a Catalunya), i equiparables amb els que s´obtenen en comunitats autònomes exclusivament castellanoparlants, en el ben entès què en tots els casos podrien ser millors. Aquesta dada objectiva no interessa al Partit Popular (ni a UPyD ni a Ciutadans ni als opinadors extremistes conservadors). Aprofitar una reforma educativa per tractar d´enfonsar un model didàctic en desenvolupament, la immersió, em sembla indecent (legítim, però indecent). Que pot millorar-se? Sens dubte.
El debat en Educació és sempre interessat i ideològic, senyor Mercadal. En els darrers anys ha estat de cridadissa sobre la immersió en llengua catalana, las "Humanidades" (amb l´obsessió de tornar a una "Història de España" neutra i vertadera, segons Esperança Aguirre amb orígens de fa 3.000 anys), la Religió (catòlica of course, i em sembla que tridentina), l´Educació per a la Ciutadania (per cert, constitucional), i els doblers amb què l´Estat ha de concertar (i amb quines condicions) amb empreses privades (amb l´excusa de la llibertat d´elecció dels pares i mares). Quan s´ha parlat de resultats, en veritat millorables, s´ha argumentat sense filar prim que la culpa és d´un sistema inclusiu i d´atenció a la diversitat, on s´avaluen processos i no tant els resultats... Quan s´han volgut usar, com ara, dades d´informes PISA i altres (amb tantes adhesions com crítiques entre els experts) s´ignoren a propòsit els contextos diferents on aquestes dades s´obtenen: l´Estat espanyol amb la seva història atribolada i la seva diversitat cultural mal compresa; i la societat balear amb els seus substrats sociològics peculiars i les seves circumstàncies econòmiques.
(*) Llicenciat en Ciències de l´Educació i ex-professor d´Educació Secundària
