El dret fonamental més important, juntament amb el dret a la vida, és, sens dubte, el dret a la tutela judicial efectiva, pel seu caràcter instrumental envers els altres drets. S´ha produït, amb l´aprovació de la Llei 10/2012, de 20 de novembre, de taxes judicials, un atac sense precedent als drets fonamentals a l´Estat espanyol. A partir d´ara, si no tens doblers suficients per poder pagar la taxa judicial, no podràs fer valer els teus drets davant tercers en l´àmbit judicial, ni tampoc, en cas de què ja ho hagis fet, podràs recórrer davant un òrgan superior una decisió judicial que consideris injusta. A partir d´ara, litigar, et costarà doblers, havent de pagar pel simple fet d´accedir als tribunals, al marge dels honoraris que hagis de pagar al teu advocat i procurador. I no em serveix l´excusa governamental de què romandrà l´accés per part dels ciutadans a la justícia gratuïta a través del denominat torn d´ofici.

Així, hem de tenir en compte que amb el càlcul a través del SMI i còmput per unitat familiar (art. 3 de la Llei 1/1996, de 10 de gener) és molt probable que gairebé qualsevol mileurista quedi exclòs de l´accés a la justícia gratuïta. I si analitzam les taxes, no són tampoc gens simbòliques, ja que, per posar una exemple, si hi ha una disputa entre dos germans a l´hora de xapar-se una herència allà a on hi hagi en discusió una casa familiar valorada en 700.000 euros, n´hauran de pagar 3.800 en concepte de taxa per poder interposar el plet. A n´aquests costos, li hauran d´afegir les despeses del seu advocat i procurador. I aquí n´hi ha una altra. He vist que el Sr. Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha afirmat que: "Mucho más se paga por el abogado y el procurador que por estas tasas". Aquí sí que ja s´ha arribat al límit del tolerable. Advocats i procuradors, cobram (quan aconseguim fer-ho, que no és sempre), per la feina que hem fet, i pagam, del que cobram (o del que no hem aconseguit cobrar però sí hem facturat) un 42% del total a la hisenda espanyola entre IVA i retencions de IRPF. Tot això sense comptar les cotitzacions a Seguretat Social, IAEs, i demés pressions contributives. Que ara es compari per part d'aquest ministre la nostra feina amb una nova càrrega fiscal en contra dels pobres, i que fa que només puguin accedir a l'administració de justícia els rics, em sembla vergonyós.

Si ets ric, pots litigar encara que sigui de forma temerària, i jugar-te-la; si ets pobre, maldament tenguis raó, l'Estat no et reconeix el dret de litigar si no tens doblers per pagar la taxa que se t'exigeix per fer valer els teus drets. A n´això, a partir d´ara, a Espanya de li denominarà "justícia". Enhorabona Senyor Ministre!