Si no fem res per evitar-ho, la democràcia corre el risc de convertir-se en un objecte d´estudi per a arqueòlegs. Com tota conquesta social i política, la democràcia no és un producte acabat, sinó un assoliment històric, fràgil i reversible que exigeix una vigilància constant. La història passada i present ho corrobora. Des de l´Antiguitat i fins bona part del període modern, la paraula "democràcia" va arrossegar una connotació negativa associada al caos, la ingovernabilitat i el desordre. No és estrany que en 1794 el poeta anglès William Wordsworth escrivís en to provocador: "Pertanyo a l´odiosa classe de persones anomenades demòcrates". Avui, en canvi, pràcticament tothom es declara demòcrata, els adversaris de la democràcia són percebuts com una amenaça i la democràcia s´ha convertit en una paraula talismà que ha perdut la intensitat de la seva brillantor revolucionària. Mai com ara la democràcia no havia estat tan popular, mai com ara les institucions democràtiques no havien existit tan àmpliament arreu del món però també, i de manera paradoxal, mai com ara una paraula no havia generat tanta decepció.

Des que va esclatar la crisi, aquest sentiment de decepció ha guanyat força creixent, sobretot a Europa. El continent que es presenta com el bressol de la democràcia viu intensos processos de desdemocratització que revelen la presència d´una democràcia tutelada o "dirigida" (segons l´expressió de Sheldon Wolin) per les forces del neoliberalisme. L´expressió més recent d´aquests processos de desdemocratització es troba en les polítiques d´austeritat, que suposen la vigència encoberta d´un Estat d´excepció democràtica en almenys cinc aspectes: 1) els governs diuen ser els garants dels règims constitucionals, però a la pràctica Europa té les constitucions suspeses per la restricció o derogació informal de normes, drets i garanties constitucionals. 2) S´aproven sense debat ni consulta pública memoràndums internacionals que alienen la sobirania popular. 3) Les promeses electorals són violades amb impunitat. 4) Per sobre del bé comú predomina la protecció dels "drets" dels creditors i la defensa dels interessos i privilegis privats. 5) La democràcia electoral és reemplaçada pel nomenament de tecnòcrates al servei de Goldman Sachs.

Com rescatar una democràcia esquitxada de corrupció i segrestada pels grans interessos econòmics? Com disminuir l´abisme entre la majoria de la ciutadania i la classe política? Com canviar la relació política de forces entre la democràcia i la plutocràcia governant de banquers, especuladors, corporacions transnacionals i polítics al servei del neoliberalisme? És possible rehabilitar la democràcia i millorar la seva qualitat?

Al meu parer, la rehabilitació de la democràcia com a concepte crític i pràctica emancipadora passa per tres eixos complementaris l´objectiu dels quals és reconquerir la sobirania popular expropiada: 1) regenerar la democràcia política amb el reforçament de la transparència i l´autonomia del poder polític respecte dels poders econòmics en la presa de decisions públiques; 2) augmentar la participació i el control ciutadà del sistema polític; 3) radicalitzar la democràcia, portar-la als diferents àmbits que formen la vida quotidiana (econòmic, social, laboral, educatiu, familiar, etc.). Per assolir aquest objectiu, esbós algunes propostes que, sense ànim d´exhaurir la qüestió, assenyalen alternatives per democratitzar una democràcia més part del problema que no pas de la solució.

1) Elaborar un pla estatal de combat i prevenció de la corrupció i de transparència i control de l´administració pública aprovat per majoria parlamentària que inclogui, entre altres mesures, la taxació i el control dels moviments de capitals procedents de paradisos fiscals; la definició d´estratègies per combatre la fuga de capitals i l´evasió fiscal; la prohibició als imputats i condemnats per delictes relacionats amb la corrupció d´ocupar càrrecs polítics; la modificació l´Estatut dels diputats i senadors per a una major independència en l´exercici de les seves funcions, responsabilitat i prestació de comptes davant la ciutadania; la intensificació de l´accés electrònic als serveis i documents públics.

2) Reforçar el règim d´incompatibilitats dels càrrecs públics electius i executius a escala estatal, autonòmica i local, en el sentit d´ampliar la seva responsabilitat i la sanció de les infraccions, així com de facilitar l´accés ciutadà al registre d´interessos i activitats.

3) Estimular els mecanismes de participació ciutadana de base existents (Iniciativa Legislativa Popular, celebració de referèndums, consultes populars, etc.) i modificar-los substancialment per tal de fer-los operatius i capaços de donar resposta als principis en què s´inspiren.

4) Establir el principi de limitació de mandats consecutius per a tots els càrrecs polítics electius i executius de l´Estat, amb l´objectiu de promoure la renovació i el dinamisme en l´exercici de les responsabilitats públiques.

5) Obligatorietat d´aprovar o suspendre amb caràcter vinculant decisions de gran calat que afecten les condicions de vida dels ciutadans (ratificació de tractats internacionals, referèndum sobre les retallades socials, etc.).

6) Reformar la llei electoral i revisar el règim de finançament dels partits i les campanyes electorals per garantir un model políticament més representatiu, proporcional i plural, millorar els criteris d´equitat en la distribució de recursos, promoure la fiscalització i l´obligació de publicar els comptes, així com prohibir les donacions als partits i a les seves fundacions per part d´empreses.

7) Desenvolupar instruments de participació ciutadana presencials i virtuals en el disseny, control i gestió pública (pressuposts participatius, consells consultius, consultes públiques, la iniciativa democràcia 4.0 del 15M, entre d´altres).

8) Radicalitzar la democràcia. Només és possible quan s´accepten la insuficiència i la ineficiència de la democràcia representativa liberal. Si hem arribat als límits de la democràcia liberal, no queda altra opció que radicalitzar els seus límits. La radicalització democràtica pressuposa una visió de la democràcia no com un mer procediment d´elecció de representants, sinó com una forma de vida comunitària basada en la reciprocitat, la complementarietat i l´autoritat compartida. La democràcia es pot radicalitzar per mitjà de dues vies: amb l´aprofundiment de la democràcia formal existent i amb l´extensió de la democràcia a esferes de la vida on no ha arribat. "La democràcia ha de començar a casa, i la seva casa és la comunitat veïnal", escriu John Dewey.

L´odi a la democràcia és una constant en la història de les idees polítiques occidentals. Vivim un moment d´odi renovat en què la democràcia representativa és usada instrumentalment per erosionar-la, deslegitimar-la i convertir-la en una oligarquia plutocràtica amb una aparença democràtica. Democratitzar la democràcia vol dir apostar pel seu significat transformador. I per això és imprescindible seguir pertanyent a "l´odiosa classe de persones anomenades demòcrates".