La crisi de la socialdemocràcia i el PSIB/PSOE

MARTÍ X. MARCH CERDÀ. No hi ha cap dubte que els partits socialdemòcrates europeus, des de la caiguda del mur de Berlín i des de la desfeta de Lehman Brothers, no només han entrat en una dinàmica de pèrdua de les eleccions a la majoria de països, sinó que, sobretot, i això és el més greu, es troben en una desorientació ideològica, política, econòmica, social i cultural de gran transcendència. I per restablir una nova via socialdemòcrata, ja no serveix ni la tornada a l´esquerra tradicional ni tampoc serveixen els fracassats experiments de la tercera via, que tantes males pràctiques polítiques ha possibilitat.
Així doncs, la socialdemocràcia, si no vol quedar com a una opció residual, necessita reinventar-se, necessita construir noves estratègies i polítiques des d´una perspectiva europea i internacional, fugint dels plantejaments polítics de caire únicament nacional, en el marc de la definitiva institucionalització democràtica de la Unió Europea i de la necessària "governança" de la globalització. El triomf de F. Hollande a les eleccions presidencials franceses és, per a alguns, un indicador de la recuperació del socialisme, però es tornarien a equivocar els qui pensen que hi ha solucions fàcils i personals per redreçar la socialdemocràcia europea: les qüestions a resoldre són d´una gran complexitat política i ideològica i impliquen reflexions, i anàlisis, propostes polítiques i econòmiques noves, realistes i agosarades, formes innovadores d´organització i de participació democràtica, debats amb els moviments socials... Per tant, una tasca llarga, complicada, participativa i profunda, allunyada dels personalismes, del tacticisme, del curt termini o de les solucions simples.
Tot i que el socialisme espanyol participa d´aquesta crisi general de la socialdemocràcia, necessita, tanmateix, fer la seva travessia política en el desert i dur a terme una redefinició de les seves polítiques i de la seva organització per tornar a ésser una alternativa política que generi confiança i credibilitat per a la ciutadania espanyola, qüestió difícil, ateses les circumstàncies socials i econòmiques i la dura derrota a les darreres eleccions generals. La recuperació del socialisme espanyol no serà fàcil i segurament caldran canvis profunds en tots els aspectes. I el temps corre de forma ràpida i les respostes no es veuen, de moment. Cal cercar un difícil equilibri entre fer oposició i col·laborar amb el govern, tenint en compte la situació econòmica i política.

En aquest context polític, la crisi del socialisme balear és, també, important i significativa. A les severes derrotes a les eleccions autonòmiques i municipals, que l´ha deixat a l´oposició a la, gairebé, totalitat de les institucions, s´hi ha d´afegir la divisió real interna, el poc arrelament als municipis amb més població, la pèrdua d´influència social, la manca de voluntat i sensibilitat per connectar amb els sectors socials i professionals més dinàmics de la societat balear, la inexistència d´alternatives clares en els diversos aspectes de la vida política i econòmica, la indefinició sobre el model econòmic i territorial que es vol construir, les errades en la gestió de les problemàtiques concretes amb què s´enfronta el partit, les dificultats dels seus dirigents per entendre la situació de debilitat política en la qual es troben, els problemes gairebé insalvables per poder dur a terme pactes interns que generin un full de ruta clar, els personalismes i les ambicions, que no responen a la realitat política, la manca de voluntat per construir discursos polítics diferencials d´altres forces, la manca de debats polítics des del rigor sobre l´anàlisi de la situació, la desconfiança dels castigats sectors de les classes mitjanes i de la classe treballadora, etc.
Però el més preocupant ha estat la manca de reflexió crítica sobre els resultats obtinguts a les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Dels dirigents actuals, tots varen perdre. I encara és el moment de fer una anàlisi profunda del perquè de tot això. L´excusa Zapatero és massa fàcil i demostra el poc valor afegit que es donen, d´entrada, els distints candidats en el moment de les votacions. Cal assumir les derrotes i reflexionar-hi; cal assumir les responsabilitats de les situacions econòmiques i socials, sense que això impliqui acceptar el discurs dels diversos governs de les herències rebudes. Les herències hi són sempre, i si no agraden, es deixen. L´oposició socialista, des de la responsabilitat, ha de fer el seu paper d´oposició seriosa, responsable i amb alternatives, i cap govern no pot al·ludir a les herències rebudes per desqualificar. Les desqualificacions fàcils demostren sempre el simplisme d´alguns polítics a l´hora d´argumentar les seves propostes. Això implica, doncs, la necessitat de debats sobre els problemes reals de la ciutadania i no debats en clau interna que no interessen a la població i la desmoralitzen.
Què vol ésser quan sigui gran el PSIB? Vol créixer? Vol madurar? Vol ésser una alternativa creïble l´any 2015? Seran capaços els seus dirigents de sumar i multiplicar en lloc de restar i dividir? Es tornaran a donar espectacles lamentables com el que s´ha produït a l´Agrupació Socialista de Palma, amb dos congressos en poc temps sense que hi hagi explicacions clares i coherents del que ha passat i l´assumpció de responsabilitats? Hi ha aparells de partit bons o dolents segons qui tengui el poder? S´ha estat conscient de la importància electoral i política de Palma? Es posaran de banda els personalismes i les ambicions personals? Són la coherència i la transparència uns objectius per a tothom?, o simplement es demanen per als altres i un mateix no se les aplica? Seran capaços els dirigents de construir alternatives globals i sectorials possibles i creïbles? Sabran comunicar missatges clars per als sectors professionals i més dinàmics de la societat balear? Serà possible dialogar amb totes les institucions i entitats de la societat civil? Es construirà un full de ruta compartit? S´integrarà des del mèrit i el debat, o bé la integració es farà, únicament, des de l´adhesió? Se construirà un discurs polític en clau de majories o s´ imposarà el discurs del "tanmateix"? I així...

La "classe política" és percebuda, en general, per la societat com un entrebanc per solucionar els greus problemes que té la societat espanyola en general i la illenca en concret. En aquest sentit, farien bé els dirigents del PSIB ?a tots els nivells? d´entendre que el seu rol es legitima per la capacitat de resoldre problemes socials, econòmics o polítics. La política s´ha de fer amb els llums llargs; la política de llums curts és la prova de la derrota. El desencís envers la política i els polítics és la primera passa cap a una societat autoritària i indiferent. Tots els partits polítics tenen la seva responsabilitat, però l´esquerra en general i els socialistes en particular tenen l´obligació moral i política de canviar aquesta deriva si volen tenir rellevància política. A les Illes Balears, aquest any de govern del Partit Popular és un exemple d´una manera de fer política autoritària, antisocial, sense diàleg i ineficaç econòmicament, però també és la manifestació de la feblesa política i social de les forces progressistes i del socialisme balear en concret. Cal tenir idees, cal construir polítiques, cal dissenyar alternatives, cal sortir de la mediocritat, cal obrir portes i finestres, calen moltes coses; i és que sense idees, sense política en majúscula, emperò, no hi ha ni esperança ni futur per a tots, i menys per al PSIB/PSOE i tota la socialdemocràcia.

* Catedràtic d´universitat de la UIB