El passat divendres 1 de juny varem obrir l´única font d´informació real i ambigua d´aquest Govern: el BOIB. Exclamàrem un crit sord. Un altre pic va quedar palès fins a quin punt està espenyat el "diàleg social" (*) i la poca democràcia que encara ens queda. Després, a l´assemblea de docents a l´IES de Marratxí del 5 de juny, el crit va ser sonor. Ens sentírem tots i totes malats d´indignació i amb la necessitat de contagiar-la, com si fos una epidèmia on les medicines amb forma de mentida verinosa que el Govern insufla (inclús al BOIB com a nova forma de sacrilegi i heretgia democràtica) ens fes pujar més la febre que ens encalenteix per dins i ens fa explotar per fora.

Sabem que la nostra indignació és el virus que pot matar els mercats i els seus actuals governs. És el principi de la solució que ens atorgarà una societat més sostenible, solidària i sobirana, (com encertàdament s´expressà a l´eslògan del segon congrés d´IniciativaVerds-Equo del passat dissabte).

De fet, al final de l´assemblea, com si fos una decisió no pressa però ben assumida, vàrem pensar: realment qualcú creu que podem iniciar un nou curs escolar amb normalitat? Realment qualcú creu que el començarem?

Caminarem ben malalts i contagiosos d´indignació contra "la majoria silenciosa" (insípida i tèrbola). No ens callarem i el proper 27 de juny a les 19.05 hores posarem més de 12000 embuts de l´inrevés per pintar d´un verd cridaner la veritable evidència: l´educació pot tornar a la democràcia el que la democràcia li va atorgar.

(*) Eina per posar en comú i negociar canvis socials amb el compromís no escrit de proporcionar pau i progrés en democràcia