Llengua materna i plurilingüisme a la xarxa d´Educació pública

ANTONI QUINTANA I TORRES (*) Els centres de l´educació pública de les Illes Balears hem passat, com altres organitzacions depenents de l´administració pública, un any molt difícil. Els mitjans de comunicació han dedicat prou atenció a la nostra situació: els endarreriments en les assignacions, els deutes, les ràtios, les supressions de determinats programes educatius, les improvisacions en la normativa, la manca de planificació en la preparació del curs vinent...
Tot això, pel que ens han explicat, són efectes col·laterals de la crisi, de la pròrroga dels pressupost del 2011, de les factures impagades i de l´herència. Així es justifiquen les retallades al mateix temps que el decret llei d´1 de juny ens reclama als docents un exercici solidari amb la resta de la població activa de les Illes Balears. En cap moment el portaveu del govern –que és conseller d´Educació– ens ha adreçat paraules d´ànim, de comprensió, d´agraïment pel sacrifici, ni s´ha compromès a què aquestes mesures siguin transitòries i excepcionals. Fins aquí, podem pensar que era inevitable que el sector públic també patís la crisi com qualsevol altre sector de la societat ja que, en definitiva, som servidors de la societat (civil servants). El que sí que era del tot evitable –si és que volien "pau educativa"– era l´hostilitat gratuïta contra la xarxa pública. M´estic referint a l´hostilitat lingüística. Al llarg d´aquest curs hem estat sotmesos a un estrès lingüístic que ha resultat tòxic per a tot l´organisme educatiu.

Tot va començar a secundària el mes de febrer d´enguany, quan des d´un centre ens proposaren enllaçar-nos pel català com a mesura de rebuig al projecte de modificació de la llei de funció pública i, de rebot, de la de normalització lingüística. Aquell llaç va obrir la capsa dels trons i va portar a la conselleria d´Educació a redactar precipitadament una instrucció que ens va deixar perplexos. Aquest govern, amb el tema de la llengua, ha tensat tant la vida dels centres docents –molt especialment a primària– que ens ha fet dubtar de la seva sensatesa. Els resultats de la primera escolarització a infantil pel que fa a elecció de llengua ens mostren que hi ha un univers escolar molt diferent al que havia imaginat el president Bauzá. Es tracta, com tothom sap, d´una immensa majoria silenciosa, ideològicament plural, que no té a res veure amb filologies o modalitats, sinó que és l´expressió d´un sector d´edat jove –pares i mares d´una trentena d´anys– que ha dit quin és el futur que vol pel que fa a cohesió lingüística, el sagrat futur dels seus fills.
Ja està, ja ho tenim. La societat ja ha s´ha expressat lliurement pel que fa a la llengua del primer ensenyament. També s´ha expressat, pel que fa a la llengua, presentant al·legacions, apel·lant al consens del 1986, reclamant adhesions, exhibint llaços, expressant, en definitiva, amb més o menys contundència el rebuig a les modificacions normatives que aquest govern ha anat anunciant. Sabem que no hi ha la més mínima intenció de canviar aquesta política, com es va fer evident el passat 12 de juny en el nostre Parlament. No atenen a raons, i així sembren incertesa dins les escoles de primària, com denunciava fa uns dies el sr. Jordi Escudero, president de l´associació de directius de primària. És evident que les autoritats no volen reconèixer que les seves polítiques estan fallant, que des dels centres educatius no ens identificam amb aquestes formes. És fàcil criticar el despropòsit i més difícil proposar una alternativa. Tot i així, anem a provar-ho ja que aquesta és una de les raons de ser de la nostra federació d´associacions.
Pares i mares que heu optat per la xarxa pública i que estau inquiets per l´evident manca de sintonia entre govern i centres, el primer que heu de saber és que la xarxa pública no està feta d´escoles doctrinàries i monolingües. Hi ha indicadors que ho desmenteixen: les avaluacions de diagnòstic, els resultats de llengües a la selectivitat, els centres amb seccions europees, amb programes de mobilitat per al professorat, d´intercanvi d´alumnat... Heu de saber que a la xarxa pública ja fa anys que ens preparam pel paradigma del multilingüisme, conscients de la complexitat i les tensions que se´n deriven. Ho feim –i aquí és on hi ha la gran discrepància entre nosaltres i el govern– partint de la premissa que s´han d´establir reforços positius que lliguin llengua i identitat ja que la llengua és el pou de saviesa d´un poble i una de les formes de cohesió intergeneracional que afavoreix la comunicació entre segments de la població: padrins-pares-joves. Es tracta d´enfortir prèviament la consciència dels que tenim el català com a llengua materna, i aquí utilitzam el terme llengua materna d´una forma molt àmplia: llengua en la qual s´aprèn a parlar, llengua identitària, llengua que es domina o que més s´utilitza.

A partir d´aquí, havent deixat clara aquesta voluntat, es tracta de seguir l´exemple dels lingüistes dels inicis del segle XX i traslladar-ho al segle XXI. Ells modernitzaren el català dotant-lo de diccionaris, gramàtiques i acadèmia; a nosaltres ens toca situar-lo en el context del plurilingüisme. Entenem la diversitat lingüística com una oportunitat, també per als catalanoparlants, perquè aquesta diversitat fa inevitable una educació intercultural orientada a l´enteniment entre les comunitats lingüístiques. En aquest context plurilingüe, els centres de la xarxa pública ja tenim qualque cosa guanyada i és que ens avalen tres dècades d´actitud inclusiva. Des d´una una posició de minorització social, en temps d´immigració i amb pocs recursos, la institució escolar ha incorporat a la comunitat lingüística de les Illes Balears tots els que s´han volgut integrar. Algú pot dubtar de la nostra voluntat? En definitiva, és plurilingüe no sols qui parla tres llengües, sinó qui, a més, presenta qualitats cognitives, culturals i psíquiques, qui és més competent socioculturalment i interculturalment. En això, que no és poc, feim feina els centres de la xarxa pública de les Illes Balears; estau tranquils.

(*) President de la Federació d´associacions de directors de secundària de les Illes Balears