El que és vell i estantís es vol fer passar per nou i modern. I es pretén emprar la coartada de la ciència per demostrar pretesos beneficis d´un tipus d´apartheid que crèiem desterrat en les tenebres de la història: l´escolarització per separat dels al·lots i les al·lotes. Fa poc, els defensors de l´escolarització separada han rebut un bon cop: un article publicat en la prestigiosa revista Science –en el qual es revisa la literatura sobre el tema– ha demostrat que no hi ha cap evidència científica que l´escola separada per sexe millori els resultats acadèmics. Però sí que n´hi ha, d´evidències, que aquesta forma d´organitzar l´escolarització incrementa els estereotips de gènere i legitima el sexisme institucional.
L´article de Science posa els punts sobre les is en tres aspectes fonamentals: la relació entre aquest tipus d´escolarització i els resultats acadèmics (els defensors d´aquest apartheid diuen que per separat s´aconsegueixen millors resultats); la relació entre les característiques del cervell i les de l´aprenentatge (afirmen els partidaris de la separació que els nins i les nines aprenen de manera diferent) i, finalment, els impactes personals i socials de la segregació per raó de sexe.
Manca d´ evidència dels avantatges acadèmics. Una interpretació superficial de les dades emprades en determinats estudis ha provocat conclusions errònies; el cert és que si es comparen els resultats de l´alumnat que en el moment d´entrar a l´escola (separada o mixta) tenien situacions semblants, també es mantenen semblants els resultats després d´estar escolaritzats, independentment que ho hagin estat en una escola mixta o segregada. A això s´afegeix que l´alumnat amb baixos resultats és expulsat abans en les escoles segregades.
Cap evidència a partir de la recerca sobre el cervell. En l´article de Science es cita la frase textual d´un professor d´una escola separada que resumeix a la perfecció un dels grans arguments dels defensors d´aquest tipus d´apartheid escolar: "Els investigadors del cervell han demostrat que els nins i les nines aprenen de manera diferent". Doncs no; la neurociència ha trobat poques diferències entre el cervell de nines i nins i, a més, no s´ha establert que cap d´aquestes diferències tingui relació amb l´aprenentatge. Les diferències trobades en el cervell de persones adultes de sexe diferent, tot i ser més grans que en els infants, no justifiquen diferents mètodes d´ensenyament.
Impactes negatius de remarcar les diferències de gènere. La investigació ha demostrat que, quan s´etiqueten les persones i se les separa en funció de determinades característiques, aquestes infereixen que els grups tenen diferències en coses importants, i s´incrementen així les diferències. Aquest efecte pervers han quedat clarament reflectit quan es fan separacions per raó de gènere.
En l´article es fa un paral·lelisme entre l´opció de lluitar contra el sexisme separant per sexe i determinats posicionaments de la lluita antiracista que plantegen que, per fer front a la discriminació racial en els centres educatius, s´haurien de fer escoles separades per diferents grups (afroamericans, llatins...). Però la recerca en ciències socials mostra ben a les clares que aquest tipus d´escoles promouen els prejudicis racials i la desigualtat.
Més enllà dels aprenentatges instrumentals, l´escola té molts objectius, inclosa la preparació per a llocs de treball mixtos, la família i la ciutadania. La idea que l´educació separada té conseqüències a llarg termini és recolzada per amplis estudis sobre el tema. I mireu per on, algunes ben contradictòries amb el pensament dels patrocinadors d´aquesta alternativa a casa nostra: els homes del Regne Unit de devers quaranta anys tenen més probabilitat de separar-se si han anat a una escola segregada.
En resum: No hi ha dades serioses que diguin que educar els nins i les nines per separat sigui beneficiós. La ciència no justifica les creences dels convençuts de la bondat d´aquest apartheid escolar. Tampoc en aquest tema, la ciència no justifica la seva fe. Un argument més per exigir que els pocs doblers públics que hi ha no serveixin per mantenir uns centres que, fonamentant-se en prejudicis, estimulen el sexisme i no aconsegueixen millors resultats acadèmics.
