Des de principis de maig s´està debatent a Palma, de la mà d´experts de diferents disciplines, un conjunt de propostes i reflexions entorn de la revisió del Pla General d´Ordenació Urbana de Palma. La iniciativa l´ha engegat el Col·legi Oficial d´Arquitectes de les Illes Balears, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la col·laboració i la participació del Col·legi Oficial de Geògrafs, i ha tengut com a primer tema d´anàlisi els espais de transició i de vores urbanes.
Un d´aquests espais és l´extens corredor format pel recorregut del torrent Gros, que enllaça la serra de Tramuntana amb la badia de Palma, i que se centra en els seus darrers 8 kilòmetres fins a la seva desembocadura a Ciutat Jardí. Es tracta d´una àrea d´unes 500 hectàrees, situada en l´entorn metropolità o periurbà de Palma, en la que s´hi adverteix un desenvolupament urbanístic fragmentari i desestructurat, ben visible en la discontinuïtat de les trames urbanes dels diferents nuclis i barriades. Territorialment, es caracteritza per la presència d´àrees urbanes a la vora del torrent, i alguns importants buits que corresponen a sòl no urbanitzable, però també amb ocupacions urbanístiques il·legals. També existeixen interessants reserves d´espais lliures €unes qualificades com a sistemes generals i altres com a zones verdes€ a urbanitzacions com les de sa Cabana Nova, es Benestar, es Pont d´Inca o es Pinaret. A la banda de Palma es troben els antics nuclis de sa Indioteria o son Cladera, la colònia residencial de son Rullan i les barriades del Vivero i de son Gibert. Entre aquestes zones urbanes i el mateix torrent queden, en alguns trams, importants zones de sòl rústic. En un sentit transversal, l´àrea la travessen importants infrastructures de transport com l´autopista de Palma a Inca, la via del tren d´Inca o l´antiga carretera de Palma a Inca (és a dir la continuació del carrer Aragó).
La complexitat territorial de l´àrea €o fins i tot la sensació que és una àrea "perduda", en la que ja no s´hi pot fer res€ no impossibilita ni dificulta la necessitat d´una reordenació urbana que tengui com a propòsit la sutura del territori metropolità. Al contrari, el torrent Gros es pot reentendre com un espai d´oportunitat. Si Palma és percebuda com una ciutat amb un centre històric potent i eficaç des d´un punt de vista turístic, més un Eixample amb no menys fortaleses i potencialitats, ara és l´ocasió de la perifèria, dels espais de transició i les vores urbanes, dels grans parcs metropolitans. En aquest sentit, un gran corredor "rururbà" pot esser una formidable estratègia de cara a un futur en el que les ciutats competitives seran aquelles que siguin capaces de mantenir un bon equilibri amb el seu territori-suport. Per tant, cal aprofitar les oportunitats de suport que té el torrent Gros, per a fer de Palma un lloc territorialment competitiu.
Com fer-ho? En primer lloc, viure a prop del camp es una gran avantatge. Per això, el "model oasi" no es cap ficció, sinó una realitat perfectament visible a l´àrea del torrent Gros. De fet, les urbanitzacions realitzades al costat de falques o corredors verds, si aprofiten les preexistències rurals, tenen un potencial de valor afegit perquè es beneficien de l´atractiu que suposa tenir un parc a la vista o fàcilment accessible des de la pròpia vivenda. En segon lloc, es poden recuperar els boscos de ribera amb espècies pròpies (oms, freixes, polls), així com la funció agrària original de petita escala (fins i tot agroramadera). Això evitaria nous assentaments urbans sobre els terrenys agrícoles, i permetria aprofitar el seu altíssim valor afegit en un context de creixement sostingut dels preus de l´energia necessària per a transportar productes alimenticis des de llocs allunyats als mercats de consum locals. Per aquest motiu, es fa encara més evident la necessitat de preservar els espais de vocació agrària, amb evidents oportunitats perquè es desenvolupin en ells models d´economia local menys dependents dels mercats exteriors.
En tercer lloc, els espais de transició i les vores urbanes es poden dotar de la infrastructura necessària per a l´habilitació d´espais cívics "de vorera", que el ciutadà de l´interior de la ciutat pugui utilitzar com a espais de passeig o esportius. Els grans parcs metropolitans són importants perquè tenen una funció social com a espais d´esbarjo i oci, i de fet, són els ciutadans els que demanden més zones d´ús recreatiu. En quart lloc, el torrent Gros, físicament, és un corredor fluvial i un reservori d´aigua, i per tant es poden aplicar estratègies hidràuliques de petita escala per a retenir aigua, distribuir-la i humidificar el territori. A més a més, pot complir una funció de connector ecològic de diferents hàbitats al llarg de la conca. En cinqué lloc, s´obre una excel·lent oportunitat d´aprofitament com a suport a diverses modalitats de turisme sostenible i desestacionalitzat (cicloturisme, hípica), unes activitats que poden ajudar a fer econòmicament viables les diferents possessions i cases de pagès de la zona, reconvertint-les en hotels rurals, quadres, etc. Petites inversions com la inclusió, al llarg de curs del torrent, d´un passeig per a vianants, un carril-bici i un camí de ferradura, podrien ajudar a desenvolupar activitats turístiques desestacionalitzadores.
Sigui com sigui, si els espais "de vorera" obren noves oportunitats de praxis urbanística €i paisatgística€, no es pot oblidar que el desenvolupament urbanístic té a veure amb les connexions de les persones i els vehicles dins del territori, de manera que el creixement s´ha de supeditar a les necessitats de transport. A l´àrea del torrent Gros, els polígons industrials no s´han suportat en unes infrastructures de transport que els estructuressin, i ara s´escenifiquen a diari greus problemes de trànsit i d´aparcament, que provoquen uns grans costos socials que, sovint, no es tenen en compte, però que generen deseconomies al model (pèrdua de temps, augment de la despesa en combustibles d´importació, contaminació atmosfèrica i acústica, pèrdues económiques derivades dels accidents de trànsit, etc.). Per tant, les línies de transport han de ser l´eix vertebrador de qualsevol desenvolupament futur, cosa que implica reprogramar i garantir un sistema de transport col·lectiu d´alta capacitat, com s´aconseguí amb el model dels Fingers Plans de la ciutat de Copenhaguen.
En definitiva, totes aquestes circumstàncies confereixen a les perifèries urbanes un paper funcional segons el qual les preexistències rurals, fluvials i ecològiques poden esser integrades dins la futura trama urbana. No es tracta, per tant, de suspendre el creixement, sinó de gestionar-lo d´una manera intel·ligent i amb visió de futur, o sigui créixer amb una clau renovada, resolent i administrant l´ajustat equilibri entre el camp i la ciutat. És en contextos de canvi com l´actual que es generen noves oportunitats, i aquestes es troben en els espais de transició, que les institucions, la iniciativa privada, els ciutadans i el sector públic poden reentendre com un territori que genera riquesa.
