A partir de la promulgació de la Llei de Normalització Lingüística, el 1986, la nostra llengua, la catalana, començà de veritat el seu camí lent de recuperació en tres àmbits fonamentals: administració pública, educació i mitjans de comunicació públics.

D´aleshores ençà, s´ha avançat en el recobrament de la nostra llengua tot i que s´és molt lluny, encara, de l´anivellament amb el castellà, l´altra llengua oficial. Tanmateix, però, el català s´ha anat fent lloc –escàs i amb excessiva lentitud, certament– en aquests tres àmbits, fet que li ha permès recuperar mínimanent el prestigi que li robà el franquisme..

La Llei de Normalització Lingüística va ser redactada pel mateix partit que ara la destrueix, amb el consens de totes les forces parlamentàries i aprovada per unanimitat. Els governs que s´han succeït des de llavors l´han respectada entenent -amb encert- que les qüestions referides a la promoció, ús, coneixement i crèdit de la nostra llengua eren troncals, això és, que afectaven el signe distintiu major del nostre poble, patrimoni de tots i no d´un grapat.

El govern de J.R. Bauzá, no obstant, ha decidit actuar pel seu compte atacant innoblement el català fent-lo fora de l´administració. En aquesta línia, el Consell de Mallorca tancà fa uns mesos la ràdio i la televisió de Mallorca. I l´actual inquilí del Consolat ja ha anunciat retrocessos lingüístics en educació. És a dir, ha començat el desmuntatge de la bastida legislativa que permetia fer avançar la llengua nostra.

És evident que la situació actual de la llengua catalana a l´arxipèlag, clarament per darrera de la castellana en tots els àmbits, no mereix correctius així, ans al contrari: li cal molta més empenta perquè recuperi l´ús i la dignitat que li correspon. Tampoc no es mereix el menyspreu constant que li dediquen J.R. Bauzà i el seu govern.

Tancant mitjans de comunicació públics en català i foragitant la nostra llengua de l´administració pública s´atempta greument contra els nostres drets lingüístics. Actuant així, als catalanoparlants ens discriminen, qui ho pot dubtar? I per què? Purament i simple per ideologia. Quin mal ha fet el coneixement, ús i prestigi del català durant els vint-i-sis anys de vigència de la Llei de Normalització Lingüística? Cap, però la doctrina a la que ret tribut J.R. Bauzá s´imposa. Algú s´imagina què passaria si aplicassin aquestes restriccions brutals al castellà?

Per denunciar aquests atacs; per exigir respecte als nostres drets lingüístics; per cridar un "Sí a la nostra llengua" que eixordi els qui ens discriminen; per demanar el retorn al consens polític; per fer d´aquesta llengua nostra l´eina potent de la cohesió social que tant necessitam, cal venir avui a la manifestació que s´iniciarà a les 18 hores a la plaça d´Espanya de Palma.

Per dignitat, per estimar sense límits aquesta terra nostra i la seva particular manera de designar les coses i relacionar-se amb el món, convé no perdre´s aquesta festa per la nostra llengua.