Avui acomiadam una de les personalitats més singulars i de més prestigi de les quals hem tingut la sort i l´honor de gaudir al si de la Universitat de les Illes Balears, i no tenc cap dubte que a Mallorca, el doctor Felicià Fuster i Jaume, doctor honoris causa de la nostra universitat i president del Consell Social en dues ocasions: els períodes 2000-2003 i 2008-2011.

La singularitat del doctor Fuster ha estat tan important en la seva extensa i impecable trajectòria professional com en la seva vàlua personal. Generositat, discreció, compromís i servei..., són algunes de les qualitats que va demostrar aquest mallorquí universal que vaig tenir la sort de conèixer l´any 2000, quan va accedir per primera vegada a la presidència del Consell Social.

President executiu de l´Empresa Nacional d´Electricitat i de les companyies GESA, UNESA i ENHER; vicepresident d´Iberia i de la Societat General d´Aigües de Barcelona; conseller de Red Eléctrica de España, director tècnic d´EMAYA, enginyer en cap de l´Ajuntament de Palma, vicepresident del Foment de Turisme..., podria seguir fins al final d´aquest article enumerant les fites professionals que va assolir, però vull posar l´accent en dos dels aspectes de la personalitat del doctor Fuster que més he lloat: la seva visió de futur i el seu compromís amb la millora de la societat mallorquina.

Tot i ser un brillant enginyer industrial amb projecció internacional, sempre va tenir els ulls posats en la seva terra, no debades va impulsar la modernització de l´enllumenat públic de Palma, la senyalització i el control del trànsit, introduint els semàfors, la planificació dels serveis de distribució de l´aigua de la ciutat, com també l´electrificació integral de les Illes Balears, executant el projecte de l´antiga central tèrmica d´Alcúdia, un dels pocs exemples d´urbanisme industrial de les nostres illes.

Una de les preocupacions que va mostrar sovint el doctor Fuster, en les moltes converses que vàrem compartir, fou el poc interès que té la nostra societat per la formació, especialment en l´àmbit científic i tecnològic, i la necessitat de revertir aquesta situació, per això coincidíem plenament en la idea d´una universitat de qualitat, oberta a la societat, capaç de formar bons professionals i de liderar els avenços científics i culturals, assumint plenament el paper de motor social.

Aquesta preocupació el va portar igualment a lluitar amb il·lusió per un projecte, el de tenir a les Illes Balears un Museu de la Ciència i de la Tècnica. Un museu per despertar l´interès pel coneixement científic i tecnològic i afavorir la necessitat de conèixer, i que hauria de servir també per recuperar una part del nostre patrimoni industrial. Un projecte que hem compartit amb un grup de ciutadans, l´associació d´amics d´aquest museu (AMCIT), i estic segura que junts seguirem fent camí per aconseguir-lo.

Però Felicià Fuster era, a més a més, un home d´una gran visió de futur. La seva expertesa en el camp energètic el va portar a ocupar la presidència de l´External Advisory Group for Fusion, un càrrec al qual no ha accedit cap altre espanyol, i des del qual va liderar, i va intentar portar a Espanya, el projecte ITER, un projecte que pretén resoldre la dificultat de mantenir la reacció de fusió nuclear durant un temps més llarg que no els dos minuts actuals, amb la finalitat de perfeccionar la fusió com a font

energètica per a usos pacífics.

En una terra on sovint ens costa valorar el que és nostre, i on generalment són els que vénen de fora els qui ens fan entendre el valor i la importància del que tenim, és de rigor afirmar que el coneixement de la realitat energètica nacional i internacional que va tenir el doctor Felicià Fuster va fer d´ell l´enginyer espanyol més rellevant del sector energètic.

Avui, per tant, diem adéu a un membre molt estimat del Claustre universitari, un que amb el seu treball, esperit innovador i mèrit científic s´ha guanyat el dret de formar part de l´exclusiu grup de mallorquins universals que engrandeixen la nostra universitat i la nostra terra. Personalment he perdut una de les persones a qui més vaig demanar consell durant el meu primer mandat a la UIB. Ara ens queda a tots com a patrimoni el llegat de la seva intel·ligència. Esperam poder-ne ser mereixedors.