ULTIMA HORA
Varios heridos por un ataque con un cuchillo en Múnich

La casa catalana ha rodar clau

 06:30  
La casa catalana ha rodar clau
La casa catalana ha rodar clau 

JACINT PLANAS I SANMARTÍ No ha arribat a la pre-jubilació. Just a punt de complir els seixanta anys, la Casa Catalana de Mallorca ha rodat clau i passa a ser un record. Ciutat i Mallorca li deuen molt pel paper que aquesta entitat ha tingut en el desenvolupament de la nostra societat en els anys negres i difícils de la dictadura franquista que va fer tot el possible per evitar la fundació, la tasca cultural i la transcendència que, malgrat totes les dificultats, va tenir al llarg dels anys. Primer, el nom: els fundadors varen tenir que triar una fórmula híbrida: ni Casal Català ni Casa Catalana. Fou Club Barcelona, societat que conreava esports i cultura en un mateix modest hortet. Bàsquet (baloncesto), excursionisme, escacs i quatre llibres, cap d´ells en català, foren l´excusa que els fundadors de la Casa varen adoptar per aconseguir els permisos governatius. Després, Club Barcelona-Casa Regional Catalana, llavors Casa Regional Catalana i Casa Catalana de Mallorca.
Val a dir que els catalans a Mallorca no ho varem fer tot tots sols. La societat mallorquina, generosa, va participar activament en las activitats que dugueren la Casa a ser premiada amb el Premi dels Premis Ciutat de Palma. Fou la època més esplèndida de la seva vida. Les conferències, els concerts, els balls, els concursos, els col·loquis, els debats, les aules, el cine-club, tot quan els convidats principals eren els representants de la brigada político-social de la policia i els censors de la moral i la repressió de la dictadura, reuniren el bo i millor de la societat mallorquina i la intel·lectualitat opositora al Règim. Un exemple d´aquesta col·laboració dels mallorquins el tenim en Jaume Adrover, autèntica ànima de les Aules de Teatre que foren una de les fites més importants, sinó la que més, de la breu història de la Casa per on hi passà la millor representació de la cultura catalana i espanyola. També les Aules de Poesia i Novel·la.
La Casa tenia, en els seus Estatuts, la prohibició de tractar assumptes i temes polítics i religiosos, malgrat es celebressin dates tradicionals com Sant Jordi, la Mercè, la Mare de Déu de Montserrat, Nadal o els Reis. Es tractava d´un laïcisme ben entès absolutament compatible amb les tradicions populars que tant ens agrada conservar als catalans. I sense no tenir actuacions polítiques, s´hi feia més política que en cap altra banda. Bé ho saben gent com Antoni Serra, Bienvenido Álvarez (castellano parlant) i molts d´altres. Un exemple entre curiós i transcendental: quan Francesc de Borja Moll hi donà una conferència, amb la sala plena de gom a gom, començà dient: "Me dicen que la conferencia ha de ser en castellano. Pues bien, la conferencia ha terminado". I és que els incidents, sempre provocats per la policia o qualque agitador, foren nombrosos i massa vegades, alguns conferenciants, assistents i organitzadors acabarem a les dependencies de la policia.

No és la meva intenció fer una història de la Casa que necessitaria un llibre com els que fa en Balutxo, un altre dels protagonistes. Però sí he de recordar la gran tasca solidària del Casal amb una labor de suport a institucions, entitats i centres d´atenció com les Minyones, Caubet, Sant Joan de Déu, la presó i més llocs on els nins i nines, preferentment, gaudien de la presència d´artistes i amics amb regals adients. El darrer servei fou quan s´instituiren els Guardons Ars Magna, per premiar la tasca de mallorquins a Catalunya o catalans a Mallorca que hagin treballat per la germanor entre uns i altres. Per exemple, Maria del Mar Bonet, Oriol Bonnín, Carme Riera, Josep Melià, Josep Massot i Muntaner, Aina Moll, Joan Triola, Miquel Àngel Nadal o Catalina Valls, entre d´altres. Un darrer testimoni de l´esforç d´aquesta Casa que, estimant la nostra terra, la nostra llengua, la nostra entitat i fent germanor, mai no posà cap frontera.
Entre els seus fundadors, mallorquins i, fins i tot, un asturià com Argimiro Collado. Però tot això ja és història. Fundada el 1951, el meu pare ajudà a fundar-la però sense no figurar oficialment perquè era un represaliat (no tenia ni passaport) i jo no tenia la majoria d´edat d´aquell temps. Però ell morí essent-ne President d´Honor i jo tinc el trist orgull d´haver guanyat el darrer Ars Magna. Això només ho dic per agrair a Mallorca i els mallorquins, tot el que han fet per la Casa Catalana de Mallorca que ha rodat clau només per culpa nostra i de ningú més.

CLASIFICADOS

Clasificados

Clasificados

Ya puedes insertar tu anuncio clasificado en Diario de Mallorca.

  CONÓZCANOS:  CONTACTO |  DIARIO DE MALLORCA |  LOCALIZACIÓN |  REDACCIÓN |  SUSCRIPTORES     PUBLICIDAD:  TARIFAS |  CONTRATAR  
Queda terminantemente prohibida la reproducción total o parcial de los contenidos ofrecidos a través de este medio, salvo autorización expresa de diariodemallorca.es. Así mismo, queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo 32.1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad intelectual.
 


  Aviso legal
  
  
Otros medios del grupo
Diari de Girona | Diario de Mallorca | El Diari | Emporda | Faro de Vigo | Informacion | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Malaga | La Opinion de Murcia | La Opinion de Tenerife | La Opinion de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regio 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Navidad | Oscars | Premios Goya