Després d´anys de reclamar inversions en tren, reivindicació compartida per tots els partits polítics, el Govern de les Illes Balears signa amb el Govern espanyol (octubre 2008) el primer conveni de Balears en transport ferroviari amb un pressupost global de 443 milions d´euros. Una inversió rellevant i sobradament merescuda, atesa la innegable discriminació històrica en matèria d´inversions estatals en transport públic.
Aquest conveni, sens dubte, ha estat i és una bona oportunitat per avançar cap un model de mobilitat diferent al que hem heretat i que cada cop es demostra més desfasat i insostenible. Així, durant aquests darrers quatre anys, el Govern no sols ha potenciat el transport públic per carretera sinó que també ha impulsat com mai s´havia fet el transport per ferrocarril.
S´han executat inversions en temes de seguretat i automatització, increment de freqüències, desdoblament de via entre Inca i Enllaç, construcció de nous tallers a Son Rullan, eliminació de passos a nivell, electrificació de l´eix principal Palma-Inca-Enllaç, adquisició d´unitats elèctriques per substituir tota la flota dièsel, reformes a estacions, implantació de targeta única a tot el transport interurbà i, per altra banda, s´han començat les obres de recuperació del tren de Llevant, construcció de tallers i adquisició del tram-tren, es deixa a punt de licitar l´electrificació de la resta de la xarxa ferroviària i es fan els estudis per l´extensió a cala Rajada i el futur tren de migjorn.
Però allò important, de tot plegat, no és l´execució de cap projecte estrella, ni megaconstruccions, ni projectes faraònics... estil "Matas". Ben al contrari. Es treballa en una estratègia global de potenciació i diversificació del transport públic: es desenvolupa activament el Pla Director Sectorial de Transports de les Illes Balears. Un Pla que —convé ressaltar— va ser redactat i aprovat per un govern del PP (2006). Un Pla Director on tots aquests projectes (fins i tot el tramvia!) figuren com a prioritaris.
Doncs bé, els principals projectes esmentats estan ben especificats en el conveni ferroviari. Conveni que a diferència del que és normal a d´altres semblants, aconsegueix també incloure la compra de les unitats mòbils respectives.
Ara, el nou govern del PP ha aturat indefinidament les obres del tren de Llevant i es desprèn de declaracions fetes als mitjans que altres inversions seran aturades o avortades. És un gran error paralitzar la recuperació del tren de Llevant o renunciar a les inversions ferroviàries. Ben al contrari que les inversions milionàries fetes amb el metro o el soterrament, que pagam amb fons propis de la Comunitat —a tall d´exemple, més de 30 milions d´euros cada any fins a l´any 2031— aquests projectes els ha de pagar íntegrament Madrid.
Renunciar a projectes tan importants com el tren de Llevant o d´altres del Pla Director de Transports significa retrocedir greument en temes de transport públic i de sostenibilitat ambiental. Però a més de tot això és una gran injustícia i, si em permeten, una vergonya, per a les Illes Balears.
Els diferents governs espanyols –PP i PSOE– han invertit milers de milions d´euros en alta velocitat i s´ha produït una discriminació de les nostres illes històrica, tot i ser el transport ferroviari una menció explícita del famós "règim especial". Les inversions espanyoles en AVE han estat estratosfèriques: 1.800 km de via en funcionament i 2.200 km en construcció. Espanya serà el primer país d´Europa en alta velocitat i ja ha gastat més de 50.000 milions d´euros. Mentrestant, la crisi, curiosament, res no atura ja que poc abans de l´estiu es liciten més de 6.000 milions d´euros per estendre l´AVE a Galícia i Extremadura (concretament Madrid –Extremadura 3.829 milions d´euros).
Ja ho va dir la ministra Magdalena Álvarez: "coseremos España con hilos de acero". Aleshores els socialistes no just donaven continuïtat a l´herència d´alta velocitat d´Aznar, Cascos i companyia, sinó que ho potenciaven fins a límits aberrants. Molts experts europeus ja asseguren que la multimilionària inversió espanyola, a més de tenir una estructura radial pivotant Madrid injustificable, ha estat de les macrodecisions econòmiques més discutibles que s´han fet mai.
Per tot això, renunciar al primer conveni ferroviari que ha tengut Balears seria una injustícia social i un greu error polític. Si hi ha dificultats pressupostàries, allò que s´ha de fer és ajustar el ritme d´execució de les inversions, renegociar o fins i tot ajornar alguns projectes del conveni, però mai aturar-los completament o, pitjor encara, donar a entendre que s´hi pot renunciar.
El nou govern allò que ha de fer, en comptes de desprestigiar el tren, és exigir a Madrid el compliment dels compromisos signats i recordar una i altra vegada la discriminació de Balears. Demostrar el mateix interès, com a mínim, del conveni de carreteres, demostrar les mateixes solucions com sembla trobar amb el palau de congressos. No vull ni pensar que es recuperi el segon cinturó de Palma i segueixi endavant i, en canvi, s´aturin els projectes de tren. Seria realment injustificable.
Esper, sincerament, que després del 20N tenguem diputats nacionalistes, d´esquerra i ecologistes a Madrid, diputats d´allò que en diuen amb cara i ulls, que realment defensin els nostres interessos i la sostenibilitat del nostre país, i no es deixin trepitjar ni per uns ni pels altres. Perquè... allò que sí els puc assegurar, és que ni en el País Basc ni a Catalunya no es renuncia ni es deixa perdre un conveni acordat i signat per un president autonòmic i dos ministres, publicat al BOE, de 443 i escaig milions d´euros.
