Un exemple d´un llenguatge actual gens exagerat: "Ahir, sa meva dona Margarita i jo anàrem a sopar a ca els nostres amics José Ramón i Juanita. Era es cumpleaños d´ella. Menjàrem de maravilla. De primer, un arròs caldós de bogavante i de segon, una mariscada a base d´almejas, berberechos, mejillons, navajas i un poc de pulpo a la gallega. Tot molt bo. Después ens tregueren un pastel de merengue i na Margarita, que és molt golosa, passà molt de gust. Varem prendre cafè i entonces parlarem de política. Malament! pues no ens posarem d´acord. Però tot anà molt bé quan el seu fill, en Francisco Javier, cridà per teléfono per dir que s´operació de cadera de na Pquita, sa seva dona, havia anat molt bé. La pobra ja havia estat operada, abans, d´un tobillo amb èxit. Pareix que aquesta família va malament del osos perquè na Juanita té sa muñeca des braç dret bastant fotuda. Ara, sa seva nora haurà de caminar amb muletas i no podrà tenir cuidado des nins, n´Alejandra i en Pedro, que quedaran amb sos abuelos. Menos mal que els tenen a ells hasta i tot per ajudar-los econòmicament. Bé, quedarem per anar a passar junts sa Nit Bona i sa Nit Vella si no hi ha res de nou. Deixarem aparte sa política i ens despedirem amb abraçades i besos com sempre. A sa sortida ens toparem amb els amics comuns Mateo i Francisca que acaben de tenir un bebé tan preciós que pareix un muñeco. Una nit estupenda, al fin y al cabo".
Aquesta és, actualment, una manera de parlar de molta gent a Mallorca. Tenen tot el dret a fer-ho. Només hi ha un article a la Constitució que t´obligui a parlar en castellà encara que sigui tan malament com ho fan a Madrid ("la dije", "el tasi", "la xave"). El català, en cap de les seves formes, inclosa el mallorquí, no és obligatori ni a Mallorca. De manera que tothom parla com vol o, per millor dir, com pot. El mal és que quan un tria un idioma per expressar-se, massa sovint tria una potinga que fa oi al Rei Porc. I és que no n´hi ha més. No parlen en castellà, no parlen en mallorquí: parlen en "castellorquí" com jo vaig batejar en aquest diari fa més de trenta anys. I així estam. El pitjor de tot, és que no se n´adonen ni els fa vergonya, ans el contrari se´ senten orgullosos.
Què els semblaria, a ells i vostès, l´exemple contrari?: "Anoche, en casa de unos amigos cenamos de maravella: comimos una caldereta de llamàntol y una mariscada con cloïsses, escopinyes, musclos, navalles y un poco de pop a la gallega. Después, un pastís de merenga y mi mujer que és muy llèpola pasó mucho de gusto. Després hablamos de política hasta que llamó por telèfon el hijo de nuestros amigos para decir que habían operado del maluc a su mujer, que ya había tenido problemas en un turmell. La mujer de nuestro amigo también habia patido dolores en un canyell. En resumen, la nuera tendrá que ir con crosses y los padrins tendrán que tener cura de los niños". No seguiré diguent la Noche de Nadal, la de Cabo de Año, ni que nos acomiadamos con besades y que el nadó parecía una pepeta."
El que sí dic és que si acabam matant l´Obra Cultural Balear i la seva feina de defensa de la nostra llengua, si acabam destruint la tasca d´ensenyament del català a la nostra educació, si desterram de ca nostra la normalització del català, si seguim fent el joc als polítics que volen el mestissatge idiomàtic i convertir-nos en criolls, tots els nostres descendents, contaminats, a més, lingüísticament per la immigració, acabaran parlant molt pitjor que l´exemple que els he posat al començament. I el que és més, que no es pensin aquests guardaespatlles del castellà que el seu idioma preferit se´n sortirà. També patirà els efectes d´aquest desastre.
I que no em venguin amb el bilingüisme perquè a Mallorca els mallorquins ja el tenim. Facin el favor de cercar-ne un que no sàpiga el castellà. I, per cada un, si el troben, cerquin i trobin mil castellanoparlants que també siguin catalanoparlants. De moment, el "castellorquí" avança. Després d´haver llegit aquest escrit, amic lector, faci una prova: escolti els mallorquins que parlen i conti quantes vegades escolta el nostrat idò i quantes el barbarisme "pues". Idò jo li diré: "pues"moltes més vegades "pues". Com a deu a una. I és que, amics meus, ja som criolls. Jo em resistesc, però crec que inútilment. Ah! Crioll vol dir "criollo".
