Les dades laborals del mes de setembre han fet evident que l´economia balear està entrant en una nova situació plena d´interrogants, tot fent realitat els pitjors pronòstics per a l´inici del darrer quadrimestre de l´any. En efecte, les dades de setembre evidencien que les Illes Balears tornen a perdre embranzida, amb una caiguda de l´ocupació intermensual (14.470 persones) que és la major d´un mes de setembre des de 2004, fet que ha provocat que el número de persones amb feina torni a situar-se amb nivells inferiors als de l´any passat (-0,16%) després de tres mesos consecutius en positiu.
De la mateixa manera, l´atur ha experimentat el segon major creixement intermensual d´un mes de setembre des de l´any 1996 (el primer des què es confecciona aquesta sèrie estadística) i el tercer pitjor si se sumen els mesos d´agost i setembre, mostrant que l´augment de l´atur del setembre no està només lligat a una millor temporada turística sinó també a elements de fons. Aquest comportament ha afectat l´evolució de l´atur interanual, que si bé encara presenta una xifra de persones desocupades inferior a la de tot just fa un any (570 persones menys; -0,75%), no ha deixat de perdre empenta des del mes de juny, quan assolí una caiguda interanual de 2.400 persones (-3,2%).
L´economia balear ha transitat en els dos darrers trimestres en una situació dual. D´una banda, el sector turístic ha fet bones les previsions de principis d´any; mitjançant l´augment en el número de turistes, pernoctacions i despesa ha estat capaç de generar més de 5.000 nous llocs de treball, situant en un màxim històric el número de treballadors en aquest sector. La resta del sector serveis també ha estat capaç de generar ocupació al llarg de l´estiu, amb valors interanuals positius al voltant dels 2.300 nous llocs de feina. De l´altra banda, la construcció i la indústria continuen el seu procés de destrucció d´ocupació. Així, aquest setembre conjuntament acumulen una pèrdua de més de 8.200 llocs de feina en el darrer any.
Així doncs, mentres les activitats més estacionals recuperen terreny perdut i fins i tot, com en el cas del turisme, se situen en xifres rècord històriques, en canvi les activitats més lligades a la resta de l´economia (i més comparables a la situació de la resta de l´Estat) mostren símptomes d´agreujar-se, una tendència que empitjorarà amb els efectes laborals de l´ajust pressupostari imposat per l´actual Govern i els efectes indirectes que sobre la confiança general provocaran.
Tot plegat, la situació apunta doncs que les dades quantitatives laborals es degradaran seriosament en els propers mesos, tan bon punt la temporada turística es tanqui.
Però no només empitjoraran l´ocupació i l´atur en termes quantitatius. També ho faran en termes qualitatius: augmentarà l´atur de llarga durada i el número de persones sense cap tipus de prestació per atur com a conseqüència de l´allargament de la crisi, a la vegada que el número de persones aturades i amb dèficits formatius greus continuarà en xifres massa elevades.
Davant d´aquesta situació no podem romandre sense actuar; es fa imprescindible que l´administració pública ajudi la societat a superar els nostres punts febles i a enfortir aquells altres que ens són més positius, tot això articulat a través d´un pla d´actuació laboral urgent.
La nostra situació econòmica és certament difícil. Però també ho és que la nostra especialització turística ens confereix un horitzó de millors oportunitats que la gran majoria de comunitats autònomes. És més, encara que molta gent no s´ho cregui, tot i la crisi econòmica, a les Balears cohabiten una xifra molt alta d´atur amb l´evidència d´una contractació temporal –sense comptar els fixos discontinus– cada any superior a les 25.000 persones de fora de les illes, en molts de casos amb perfils de qualificació professional mitjà-baix. Per tant, les illes generen moltes oportunitats de feina que deixam passar. Desplegar una estratègia per convertir aquestes oportunitats en llocs de feina per a la nostra societat seria un exercici que sense cap dubte generaria confiança en el paper de la política per combatre l´atur.
En aquest mateix context, l´anterior Govern desplegà una estratègia centrada en reforçar la intermediació laboral i en impulsar diferents programes de suport a l´autocupació, als joves sense formació i a les persones que havien esgotat les seves prestacions d´atur. En tots els casos amb resultats encoratjadors ben contrastats.
No és el moment de criticar, sinó de fer un esforç col·lectiu per elaborar un pla d´ocupació ben articulat, consensuat amb els agents econòmics i socials i que ajudi a millorar la situació laboral. Un pla que, atesa la situació actual i la previsible evolució en els propers mesos, serà més imprescindible que mai. Al Govern li pertoca liderar aquest procés. Tanmateix, el lideratge no implica ignorar les experiències positives engegades en les legislatures precedents o el consens polític i social.
Singularment, les polítiques actives d´ocupació compten amb un important finançament del Govern central, de manera que aquestes polítiques escapen de la situació d´estrangulament financer de la comunitat autònoma. Durant aquesta legislatura que tot just hem començat es rebran de Madrid més de 200 milions d´euros per a les polítiques d´ocupació. La quantitat econòmica i la situació social demanen que el Govern ens mostri de manera urgent, clara i nítida el seu full de ruta. Si el Govern presenta aquest full de ruta i cerca el consens amb el conjunt de l´arc parlamentari i els agents econòmics i socials estarà donant una passa vertadera per resoldre els problemes laborals de la nostra societat i per generar confiança en un futur millor.
