El patrimoni geològic està constituït pel conjunt de recursos naturals geològics de valor científic, cultural i/o educatiu, ja siguin formacions i estructures geològiques, formes del terreny, minerals, roques, fòssils, sòls o altres manifestacions geològiques que ens permeten conèixer, estudiar i interpretar: a) l'origen i evolució de la Terra, b) els processos que l'han modelada, c) els climes i paisatges del passat i present i d) l'origen i evolució de la vida.

Aquesta riquesa geològica forma part del patrimoni natural que cal conservar, ja sigui mitjançant mesures de protecció i/o propostes en pro l´ensenyament i/o difusió del coneixement. El sistema més important de conservació d´aquesta geodiversitat és la protecció, entesa com el procés pel qual es delimita un espai natural la gestió del qual té com a objectiu primordial la conservació dels seus valors patrimonials.

Les propostes i treballs sobre patrimoni geològic i geoconservació a les Illes Balears han estat, fins ara, ben pocs i recents. Destaquen alguns treballs d´investigació sobre patrimoni paleontològic, així com la celebració, l´any 2008, de les Jornades sobre Patrimoni Geològic a les Illes Balears.

A diferència d´altres Comunitats Autònomes, els esforços de l´administració autonòmica balear no han vist encara els seus fruits. Després de la faraònica publicació divulgativa Illes d´Aigua (IGME – Govern Balear, 2006) va existir un intent per part de la Conselleria de Medi Ambient d´inventariar els punts d´interès geològic de les Illes amb la finalitat de crear una Xarxa Balear de Patrimoni Geològic i Hidrogeològic. Iniciativa que, a data d´avui, encara no ha vist resultats oficials de protecció efectius. Una altra proposta addicional d´ampliació d´aquesta xarxa, presentada l´any 2009 per la coordinadora de regidors Diògenes (ajuntaments d´Artà, Capdepera, Pollença i Son Servera), també pareix haver caigut en l´oblit.

Un dels principals problemes als que s´enfronta la geoconservació és l´excessiu desconeixement que existeix a la nostra societat sobre els processos geològics i els seus resultats, fins el punt d´ignorar la seva relació amb la biodiversitat, o el seu valor com a part del patrimoni natural. Per això es consideren adients tots els esforços en pro de l´ensenyament i/o difusió sobre el coneixement i característiques d´aquest patrimoni.

Els geòlegs i paleontòlegs de les Illes hem de contribuir a millorar el nivell de coneixements generals de la societat sobre geologia, paleontologia i geoconservació; sortint de l´atrinxerament acadèmic i professional, participant en l´educació no formal i en la divulgació dels principals conceptes i valors de la geoconsevació en tots el mitjans possibles (premsa, TV, estudis locals, activitats, tallers, etc.). Una interessant iniciativa, en aquest sentit, ha estat la celebració el passat més d´abril, per primera vegada a les Illes Balears, del Geolodia 2010.

Les administracions públiques de les Balears també s´hauran d´acostumar a incloure geòlegs i paleontòlegs dins dels seus equips multidisplinars. Resulta, com a mínim, impropi que en algunes administracions les valoracions i actuacions sobre el patrimoni paleontològic i geològic les segueixin realitzant historiadors o arqueòlegs.

La Llei nacional de patrimoni natural i biodiversitat, indica expressament que la protecció de la geodiversitat és un deure de les administracions públiques. Concretament, segons aquesta llei, la declaració i gestió dels espais naturals protegits, on s´inclouen les formacions geològiques i jaciments paleontològics, corresponen a la Comunitat Autònoma. Per la seva part, la Llei autonòmica per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), postula que l´inici del procediment de declaració de les categories de monument natural o lloc d´interès científic (LIC), correspon al Govern a proposta de la Conselleria de Medi Ambient.

Com a alternativa també es pot optar per la figura de declaració de bé d´interès cultural (BIC) en del marc de la Llei del patrimoni històric de les Illes Balears. En aquest cas fent ús subsidiari d´una mesura més adient per a la protecció del patrimoni històric-cultural que del patrimoni geològic-paleontològic-natural. També es pot fer ús d´alguna de les mesures protectores incloses en la normativa urbanística i/o d´ordenació del territori (plans d´ordenació, normes subsidiàries, ...) aplicables per part dels consells insulars i/o ajuntaments.

Tot el que coneixem sobre l´evolució de la vida, del clima i del propi planeta Terra és exclusivament gracies al registre fòssil i geològic preservat en les roques i sediments. Si perdem aquest registre i la informació que aporta, perdrem la possibilitat d´aprofitar-lo i de llegar-lo a les futures generacions. Com es pot veure, propostes i instruments per a la seva protecció i conservació no en manquen. Convindria, dons, no deixar refredar aquest tema per més temps, superar la retòrica i emprendre mesures efectives abans de que sigui massa tard.