El dia de la mitja vaga semi-general aparegué, en aquesta mateixa plana, un molt bon article de José Francisco Conrado de Villalonga sobre els morts ("mamotretos") de l´entrada a Palma. Un treball magnífic, el de Conrado de Villalonga, els ho puc ben assegurar, entre d´altres coses perquè ell té una demostrada autoritat moral en aquest assumpte. He de confessar, i ho faig públicament, que la meva simpatia personal cap a ell es deu a que, com a ciutadà, sempre li estaré agraït per dues accions seves que no crec que li siguin massa reconegudes per la gent i molt manco per les autoritats, més atretes per homenatjar cuiners, ciclistes, actors i models que la tasca de qualcú, com ell, que ha fet dues obres extraordinàries exclusivament en bé de Mallorca en general i de Ciutat en particular: la recuperació i rehabilitació del Palau de l´Almudaina i la de l´antic Gran Hotel, quan era el màxim responsable de la Caixa a les illes.

Quan fou el responsable de Patrimonio Nacional prengué la iniciativa i dirigí personalment (no ell tot sol, naturalment) la recuperació de l´Almudaina i quasi foragitar, pacíficament, no en mancaria d´altre!, els militars de bona part de l´edifici. Però arribà un moment en que abandonà Patrimonio Nacional i deixà un mort ("mamotreto") que ell no cita en el seu article, per ventura perquè li fa mal de cor: l´edifici contigu a l´Almudaina, on hi ha o hi havia (no estic actualitzat en temes castrenses) el Govern Militar, aquell pegat, bunyol o nyap que s´interposa entre l´antigor del palau àrab i el classicisme actualitzat del d´en March.

Jo sé que ell se´n va anar de Patrimonio amb la recança de no haver vist complert el seu somni més que desig perquè a l´Espanya d´aquells dies era més fotut topar amb els militars que amb l´Església, però el fet és que aquella feina mig feta, encara és sense acabar. I aquí ve el re de la qüestió: deman i no sé a qui: com està l´assumpte? Aturat? Oblidat? Ad calendas grecas? Caldria assabentar-nos del procés en que es troba aquesta rehabilitació fallida. Qualcú hauria de donar comptes, no troben? Per ventura el mateix responsable de Patrimonio a Mallorca. Mem idò si, per un casual, llegeix aquest escrit i, com a servidor del poble que el paga, es digna donar una resposta que no sigui una noteta d´aquelles ridícules de la Administració treient-se el mort de sobre, perquè això voldríem nosaltres: treure´ns el mort ("mamotreto") el més prest possible.

I és que la ocupació dels nostres edificis notables, que són molt pocs, per part d´institucions espanyoles (exèrcit, Corona, Govern, etcètera) és una qüestió sense resoldre o mal resolta. Un dia, el president de la diputació franquista, decidí que el magnífic edifici de Marivent i tots els terrenys del voltant, que Joan de Saridakis deixà al poble de Mallorca, seria un bon lloc perquè el rei d´Espanya l´ocupàs en exclusiva. Així que tal i com era l´estil d´aquell temps, dit i fet: "ordeno y mando". Quatre tràmits, amén, amén de tots els diputats, i els membres de la família real instal·lats com si fossin a ca seva. Dos majors i uns ninets que s´han convertit en família nombrosa de manera que Marivent ja no és una casa sinó un complex amb més edificacions pels voltants per a familiars, servents i custodis.

A l´entrada, la placa diu: Palacio de Marivent. Ni el detall de posar Palau (o, en tot cas, Palacio de Mar y Viento). La idea del donant, Saridakis, no s´ha respectat per a res, sinó que el seu nom ha desaparescut de tot arreu excepte dels documents, cal suposar. Els mallorquins, que heretarem Marivent per a convertir-se en edifici cultural per a visitar ja no podem ni creuar la porta. Els mallorquins de a peu, com vostè i jo. Joan Fageda, mentre era batle de Ciutat, hi anava quan volia per a dur-li un paneret de figues a la reina. Però vostè i jo, no. Els familiars i amics de Letizia hi tenen taula posada. I aquesta és la trista història de Marivent per més que hi ha molts mallorquins que estan contents perquè creuen que les vacances dels reis d´Espanya a Mallorca han donat molt prestigi i ens han duit milions de turistes.

Deu ser per això pel que el president de Cantabria es queixa. Pensa i diu que els reis haurien d´anar allà i deixar Mallorca. Que allà estarien millor i que ells s´ho mereixen. No hi ha polèmica: on estaran més bé que a Mallorca on se´ls tracta a cos de rei, mai millor dit? Aquí, a més se´ls regala vaixells (que ells totduna cedeixen a Patrimonio Nacional que paga les despeses) i tot el que calgui. A Cantabria, tot a l´inrevés: la corona espanyola, propietari d´un palau molt millor que el de Marivent, el de La Magdalena, els hi regalà amb tots els terrenys que han dedicat a constituir la magnífica universitat d´estiu Menéndez y Pelayo que, cada any, rep i acull milers d´estudiants arribats d´arreu del món.

Veuen la diferència: els mallorquins donam Marivent (cedim, ja ho sé, però el cas és el mateix) a la corona i a Santander, la corona regala La Magdalena als càntabres. I, a damunt es queixen! O sia que Marivent en mans de la corona, un bony afegit a l´Almudaina, en mans militars, el mateix palau en mans de Patrimonio Nacional per ús del cap de l´Estat i la resta de bunyols ("mamotretos", com bé diu Conrado de Villalonga) emprenyant a tothom. L´estendard de tot aquest gran desbarat és la gàbia de Congressos. No perdo l´esperança de veure com els esbuquen com ja han fet dues vegades amb el Parc de les Estacions.