Crisi de dretes, solucions de dretes?

PERE SAMPOL (*) Encara ara molts ciutadans no es fan càrrec del paquet de mesures que va presentar el president espanyol al congrés dels Diputats ara fa tres mesos que carreguen tota la responsabilitat de la retallada pressupostaria sobre les capes més dèbils de la societat: pensionistes i funcionaris, bastants d´ells mileuristes, i sobre determinats serveis socials. Cap exigència a les grans fortunes, a les entitats bancàries que segueixen recollint grans beneficis, o les classes mitges altes. Aquella compareixença de Zapatero va suposar una autèntica bandada ideològica i un reconeixement de la incapacitat d´un president per aportar alternatives per sortir de la crisi. Mesures de dretes per una crisi provocada per les polítiques ultraliberals d´uns mercats financers que reneguen de l´intervencionisme dels governs, però això sí, fins que necessiten recursos públics per salvar-se dels seus excessos. Mai des de l´esquerra s´ha fet tant de mal a l´esquerra.
Especialment greu és la congelació de les pensions, tant per l´escàs estalvi que suposa la mesura en un context de baixa inflació, com per carregar ara sobre els pensionistes la responsabilitat de la crisi econòmica. Mai s´ha vist major bestiesa política. A aquest paquet de mesures fetes a corre-cuita, s´ha de sumar la pujada de l´IVA, i l´amenaça constant de la pujada d´impostos. Les accions del govern de Zapatero són una particular interpretació del modern Robin Hood: es roba als pobres per donar-ho als rics.
Però existeixen alternatives realment d´esquerres, com la que el Bloc defensa amb la Proposició de Llei que permetria recuperar l´Impost sobre el Patrimoni i que vaig presentar al Senat el passat 27 de maig. Amb l´Impost sobre el Patrimoni, suprimit l´any 1998 al bonificar el 1000% de la quota, es recaptarien fins a 1.800 milions d´euros, més que l´estalvi que suposa la congelació de les pensions. I tot i que resultaria molt contradictori que ara el PSOE intentés recuperar aquesta figura impositiva quan va rebutjar la mencionada proposició de llei del Bloc al Senat, creiem que encara estan a temps de rectificar i revocar la decisió de congelar les pensions. Sobretot quan es llencen globus sonda, com quan José Blanco és capaç de qüestionar a l´opinió pública si volen serveis de qualitat a canvi de redissenyar el sistema impositiu, és a dir pujar els impostos.

El ministre espanyol, de fet, ha utilitzat un discurs extremadament. Fa prop de mig any afirmava que "baixar els impostos en temps de bonança econòmica i pujar-los en temps de crisis és d´esquerres". A més de ser una autèntica estupidesa, transmet un missatge fatal a la societat: els impostos són dolents, i si es possible els evitarem o eliminarem. Però darrerament ja ha tornat a especular (o amenaçar) en pujar els impostos, tot i que encara no saben quins ni de quina manera. La proposta més racional passa perquè el govern espanyol i especialment el ministre Blanco, deixin de fer pedagogia de la utilitat dels impostos ("si es volen millors serveis públics, per distribuir millor la riquesa, etcètera), i apostin per solucions no enganyoses i populistes.

Fins ara, Zapatero ha fet el més fàcil, de manera que les politiques del PSOE han contribuït, i ho segueixen fent, a generar un dèficit públic insuportable. Davant això, els ciutadans no entenen que hagin de ser ells qui s´hagin d´estrènyer el cinturó. En definitiva, recuperar l´Impost sobre el Patrimoni ha de servir per recuperar el debat fonamental: superar una crisi de dretes amb alternatives d´esquerres. I llavors, ser valents i aplicar les mesures que calen i són urgents. Això és una profunda reforma fiscal que permeti gravar les grans fortunes, que eviti les remuneracions immorals de directius de bancs i caixes, que es persegueixi el frau fiscal i el retorn dels diners en paradisos fiscals. No oblidem que estan en joc els avenços socials aconseguits al llarg de dos segles, i un model de societat dinamitat i al que molts ens resignem a renunciar.

(*) Senador del Bloc per Mallorca
i PSM-Verds