Infidels emocionals

JERONI SALOM Atesa la freqüència –avalada, a més, per l´evolució de l´espècie– amb què es prodiga s´ha de concloure que la tendència dels humans a concretitzar a la pràctica això que s´anomena amor és a fer-ho en forma de parella. No hi fa res– la tradició és també reveladora en aquest sentit–, que el nombre de fracassos sigui força considerable.
S´ha parlat de l´amor i vet aquí que és un dels sentiments més volàtils que hi ha; és tanmateix un dels eixos sobre els quals pivota la nostra vida; en molts casos, la vida es transforma en una recerca desesperada per trobar-lo, i mai no s´aconsegueix. La parella ho té difícil; entre altres, en els temps presents, segons parer dels entesos, li han sortit tres competidors; l´individualisme, el mercat de treball i la competitivitat. A pesar de tot, la gent s´emparellen, no se sap si com a sortida més "fàcil" i "còmoda"; encara ara la decisió de tirar tot sol (a vegades perquè no queda més remei) no acaba de ser ben vista; els solitaris tenen una aurèola de rars; són font de tota casta d´elucubracions, sobretot quant al seu presumpte negre futur, en cas de malatia o a les velleses; sol ser la preocupació dels pares en veure que els anys passen, i algun dels fills no fa cap passa per deixar l´estatus del fadrinatge. Encara que, com bé saben els qui en tenen, la vida de parella és tan dura com la del fradrí. Sempre s´ha dit que la situació ideal és la dels inicis del festeig, quan tot és meravellós, quan no hi ha cap fregada, quan els egos es deixen arraconats, i tots són rialles i bons propòsits. Tot rebenta en el moment en què la parella acaba fent-se oficial.

Les infidelitats, no cal ni dir-ho, són una de les causes de ruptura i fricció entre parelles. Són prou conegudes les més clàssiques, d´infidelitats, a les quals se n´hi ha d´afegir una altra més a l´alçada dels temps actuals; el que s´ha anomenat infidelitat emocional. Ha estat qualificada de platònica, fins és possible que no hi hagi sexe entremig; els símptomes es detecten a l´hora que tots els afectes, totes les atencions, se´n van darrera l´altra persona, de manera que n´ocupa tots els moments; és la nova parella psicològica. Si se sumen les dues infidelitats, la sexual i l´emocional, ja es pot dir adéu a la parellona que anys abans se les prometia tan felices. Alguns estudiosos de la parella assenyalen que la infidelitat emocional és una de les sortides més comunes a la insatisfacció generalitzada que la majoria patim, quan veim que, després d´aconseguir allò que volem, notam que no és ben bé el que cercàvem, talment com amb la parella, que no és la que crèiem que seria després d´haver-ne conviscut i compartit les grises quotidianitats que formen part de la vida. Per paga, la nova infidelitat té en l´anonimat que permet la xarxa un aliat perfecte.
Es demanen els entensos qui en surt més malparat de tot plegat, si els homes o les dones; s´inclinen per dir que a les dones els sap més greu, que la parella tengui el magí ocupat en casa d´altri; els homes, sempre més primaris, els emprenya infidelitat de llit, ho troben més humiliant, una ferida narcisista, s´ha dit, que atenta a la imatge de mascle ideal.

Molts, a pesar dels anys, no deixen de demanar-se per què han triat tan malament i per què no han trencat el vincle. Ara potser en tenim una part d´explicació; aquestes fugaces infidelitats emocionals, ben tancades amb pany i clau, ens permeten uns lleus respirs enmig de la crua realitat. I, l´amor, què hi té a veure, però.