Altres dels errors alarmistes té a veure amb el creixement del PIB que se´n va com a despesa en pensions. Fa cinquanta anys l´estat espanyol dedicava a les pensions just un tres per cent del PIB. Avui supera més del vuit per cent i, al mateix temps, la societat té més fons per als no pensionistes dels que tenia aleshores. Hi hem d´afegir, que també, fa un poc més de cinquanta anys, hi havia veus alarmistes que deien que en cinquanta anys es doblaria o triplicaria aquest percentatge i s´arruïnaria el país. Ha passat molt més temps del que va servir per fer la predicció i resulta que l´Estat té més recursos per a les persones no pensionistes que els existents aleshores, a pesar que s´hi hagi doblada la despesa del PIB.

Per acabar, la dada referida a projecció demogràfica. El rigor científic aplicat a la demografia més enllà de cinquanta anys és de gran dificultat. En són exemples publicacions de grans entitats financeres dels anys 1992, 1995, 1999... que preveien un col·lapse de les pensions per a deu o al màxim vint anys com a molt tard. Uns dels planejament que utilitzaven i, ho segueixen fent, és el de l´evolució de la piràmide demogràfica, indiquen l´alt percentatge de persones ancianes que va creixent i de les joves que està baixant, ignoren que aquells països que fiancen les pensions a base de cotitzacions socials, com és el cas espanyol, el número clau no són el nombre de joves i adults per ancians, "sinó el nombre de cotitzants i la quantitat de cotització per beneficiari o beneficiària" i tant un com l´altra es van incrementant. Un per la incorporació de la dona al mercat laboral i l´augment de cotitzants immigrants, l´altre per l´increment de la productivitat i dels salaris. Una dada, moltes famílies de joves tendrien més descendència que la que actualment tenen. Però els pocs ajuts a les famílies (escoles infantils, serveis domiciliaris...) no ajuden gens a que s´elevi la fecunditat, una de les més baixes del món. Avui dia, països nòrdics, amb un ampli estat de benestar tenen una taxa de fecunditat molt més elevada que la del sud d´Europa. I ho han aconseguit en poc menys de quaranta anys.

Voldria fer tres propostes a la comissió que ha d´enllestir els nous Pactes de Toledo: una que es prohibeixi la pre-jubilació utilitzada pel món empresarial per a dur EREs encoberts, penalitzen el sistema de seguretat social i a la persona prejubilada, ja que aquesta rep una pensió menor. Aquesta tipologia de prejubilació suposa per Espanya una retallada d´ingressos equivalent a un sis per cent del PIB. L´altra és que l´Estat hauria d´augmentar la seva aportació així com ho fan altres països (cas de Dinamarca), on les aportacions procedents del impostos generals són molt més fortes que aquí.

I la tercera que impulsi una reforma igualitària. És immoral i falta de qualsevol tipus d´ètica que en un estat democràtic amb una Constitució que defensa la igualtat entre les persones es permetin les diferències abismals entre les seves pensions.

(*) Membre del Consell Plenari

de l´STEI-i