Estadístiques sobre l´ensenyament de la religió

Mª DOLORS GARCÍA CARPINTERO (*) Fer i divulgar estadístiques està de moda; feim estadístiques de la realitat, de les tendències, dels costums… Les xifres són indicadors vàlids, presenten un univers de continguts que impliquen ser llegides, interpretades, desxifrades. Llegir els percentatges d´una temàtica ens il·lumina i ens du a una mirada més exacta de la realitat.
Un títol periodístic, també de moda, presenta la baixada de l´alumnat que opta per l´ensenyament de la religió. Aquesta realitat es dóna especialment als nivells d´Educació Secundària i Batxillerat. Aquesta realitat s´ha de llegir i interpretar des de diferents variables i dins la realitat mallorquina. També aquesta estadística planteja preguntes que esperen respostes i implicacions vàlides.
Són molts els estudis i publicacions que analitzen la realitat juvenil. La revista Crítica dedica dues publicacions a l´anàlisi dels joves; els presenta com una generació vulnerable i es qüestiona: "Estam preparats per aquesta generació?". Vull fugir de generalitzacions i negativitats, però les persones i els col·lectius som responsables del que sembram, regam… recollim de la nostra generació. Tots hi som implicats. Faré una petita aproximació de diferents elements que configuren la vida dels nostres infants i adolescents-joves.
Socials: Balears figura entre les comunitats autònomes més altes de fracàs escolar, un 39%, i d´abandonament dels estudis als nivells obligatoris. El risc de violència s´incrementa amb l´experiència repetida de fracàs i amb l´absència de protagonisme positiu. Els casos més difícils surten des de la infantesa i sumat a les condicions familiars de risc originen conductes agressives que s´utilitzen per obtenir el poder i el protagonisme que no assoleixen d´una altra manera. Ha crescut la maternitat en adolescents i el nombre d´avortaments entre joves menors de 20 anys. Generació enganxada al mòbil, la televisió i l´ordinador. La nostra societat per als joves, oasi o desert?

Familiars: a Espanya s´han produït 90.000 ruptures familiars als nou primers mesos de 2009; el 54% afecta fills menors d´edat. Les agressions de fills a pares s´han duplicat en dos anys: de 2.000 a 4.000. La cultura del consumisme i l´excés provoquen enfrontament amb les directrius educatives de moltes famílies. Té la família actual ajuda suficient?
Sanitàries: el 45% dels infants entre 12-15 anys afirma haver begut alcohol. "Abans les drogues marginaven, ara integren", afirma la FAD (Fundació d´Ajuda a la Drogadicció); el tabac i l´alcohol són drogues integradores. Només un 2% dels joves que va prendre cànnabis arriba a tenir un títol universitari. La precocitat al consum de drogues es tradueix en depressió i ansietat a l´edat adulta.

150.000 unitats de la píndola del dia després en el darrer trimestre. Facultatius de família i ginecòlegs afirmen que la seva venda lliure no garanteix el consum adequat. Corren risc els nostres infants i joves? Què fa la societat?
Educatives: segons dades del Baròmetre Social d´Espanya, el 31% de joves abandona el sistema educatiu sense completar l´Educació Secundària. Els darrers informes PISA presenten la necessitat de revisió del nostre sistema educatiu. Què cerquen i esperen els nostres infants i joves?
Religioses: es descriu amb encert la religiositat juvenil d´alta època com un riu que s´omplia de diferents afluents: "la família, l´escola, la parròquia", amb una gradualitat positiva. Avui aquests mateixos afluents baixen amb poca d´aigua. El Consell Escolar de Catalunya planteja transformar les vacances de Nadal i Setmana Santa en vacances d´hivern i de primavera, i destituir les arrels culturals i religioses de la nostra civilització. Identitat o laïcisme?
La classe de religió catòlica: heroïcitat pedagògica. Existeix inquietud entre els bisbes, compartida amb molts de professors i pares d´alumnes per la deficient regulació jurídica de l´ensenyança de la religió als centres educatius. Els problemes s´inicien amb l´aplicació normativa de la LOGSE i s´agraven cada vegada més: carència d´una verdadera alternativa acadèmica a la classe de religió, infravaloració del seu sentit dins una formació integral de l´alumnat, ideologització dels centres educatius que fan difícil organitzativa i efectivament l´elecció de l´assignatura, poca influència de la seva avaluació a l´expedient acadèmic, al Batxillerat classes fora de l´horari escolar… col·loca a l´alumnat i professorat de l´ensenyament de religió a una situació permanent de verdadera heroïcitat pedagògica. Aquesta situació suposa a la pràctica a molts de casos que els infants i joves que reben formació religiosa i moral als centres públics ho facin en condicions difícils i potser discriminatòries. És sostenible la possibilitat d´elecció de la classe de religió?
Totes aquestes qüestions esperen respostes. Tots hi som implicats. Girarem les actuals estadístiques? És hora de somiar i treballar per a una nova persona i societat.

(*) Delegada d´ensenyament