El creixement turístic és molt necessari per a la recuperació de la nostra economia i passa irremeiablement a les nostres illes per l´esforç conjunt de tota la societat, ciutadans i les administracions autonòmica i central. El turisme a n´aquesta terra som un poc tots i, tots, hem de treballar per recuperar les taxes i nivells econòmics que sempre han distingit les Illes Balears a tot el món. Enrere i a l´oblit haurien de quedar, si és possible, opinions que asseguraren en el passat i des de determinats àmbits polítics que el nostre creixement era massa elevat, tant a nivell urbanístic com de visitants, habitatges i turistes, a la nostra comunitat. Els diaris europeus se´n feren un mal ressò de la qüestió. Ara, els mateixos sectors se´n fan creus aquests dies quan s´ha difós que Madrid, la capital, ha crescut turísticament molt més que les Balears i es demanen així mateixos, interrogant-se, el perquè.
Madrid recull, ara, els fruits de l´esforç col·lectiu. La Comunidad de Madrid, el govern autonòmic, ha realitzat un esforç considerable apostant fort pel turisme i, amb molt de treball en els darrers vuit o deu anys, s´ha aconseguit sense tenir sol ni platja estacionalitat turística per a tot l´any. La capital des de sempre, volguem o no volguem, no es pot negar, ha tingut el seu atractiu singular: monuments, museus i espais culturals diversos. A més, sempre ha estat nucli central de les comunicacions aèries, per tren, carreteres i autopistes, i ara també s´ha millorat tot això amb l´Ave. Així, el turisme s´ha convertit en un pilar principal de l´economia madrilenya i, a més, el conjunt de la ciutadania ha entès que també es pot viure d´aquest sector econòmic, generant altres fonts d´ingressos.
Madrid és també, tothom ho reconeix, una ciutat oberta, dinàmica, amb molt de moviment, viva. Hi col·laboren molts de sectors, principalment tota l´oferta complementària i, especialment, la restauració i el comerç. Compte amb infraestructures atractives i terrasses als bars, cafeteries i restaurants que poden obrir al públic tot l´any, tant de dia com de nit, adaptades pel fred en tallavents i estufes, com passa també a altres capitals de província i a moltes ciutats europees i turístiques com Londres, Praga, Barcelona o Roma. També hi ha influït amb el dinamisme actual de la capital el sector del comerç, que ha entès la necessitat del canvi social de no tancar les tendes el migdia i també allargar l´horari habitual, aplicat fins fa poc, més enllà de les vuit del vespre.
Tot això crea ambient dins la ciutat, i a més s´ha duit a terme una promoció molt bona per promoure el turisme cultural i gastronòmic com a autèntica bandera de la Comunidad de Madrid, sense faltar-hi el shopping, sortir de tendes, a comprar, donant tot tipus de facilitats perquè tant turistes com a residents pugin gaudir de Madrid, tot sense faltar-hi tampoc les activitats lúdiques de carrer.
A Palma, per exemple, el posicionament del govern municipal és ben distint al de Madrid. Les terrasses no poden estar condicionades amb tallavents (cortines aïllants de la pluja, el fred i el vent a l´exterior) necessaris a l´hivern per evitar a la clientela els efectes adversos de la climatologia, i no és per falta d´interés del sector empresarial, si no més bé per falta de voluntat política de l´Ajuntament. El sector de la restauració ha tengut problemes, fins i tot, per la implantació d´estufes calefactores de gas a l´exterior, conegudes com a xampinyons, i no es contempla de cap de les maneres per part del govern municipal de Cort la possibilitat d´implantació de tallavents. Quan es sol·licita per escrit la resposta és sempre negativa. Mentre´s, a Madrid, com a altres ciutats del centre d´Europa, sí és possible la implantació de mides protectores. Així, aconsegueixen un autèntic ambient tan diürn com nocturn, inclús amb el mateix nivell que tenim a les illes els vespres d´estiu.
L´arribada de més creuers turístics ha suposat, també, un increment positiu i considerable de visitants a Palma. Així i tot una qüestió no exempta de polèmica. Quan els turistes baixen del vaixell a darrera hora del vespre i volen passejar per Palma, se n´adonen que molts d´establiments han de tancar les seves portes, abaixen la barrera. L´hora de tancament establerta és a la una, però molt abans, els empleats han d´arreplegar i netejar els establiments, per complir la normativa municipal. No estaria de més que les autoritats portuàries estudiassin, en el futur, la possibilitat d´atracament de creuers a la zona del Moll Vell, i es projectés una terminal més moderna i funcional a l´altura d´aquest importantíssim producte turístic que va arribar a comptabilitzar més de 8.000 visitants a Palma en un sol dia, l´estiu passat, amb l´important valor econòmic afegit que això suposa per al sector de la restauració, el comerç i la cojuntura econòmica de tota la ciutat.
El turisme de sol i platja, el nostre principal atractiu insular, només és de curta durada, quatre mesos, i la gran qüestió que es planteja tot el sector de la restauració i de l´hotelería és el què hem de fer els altres vuit mesos de l´any. És clar que s´ha de treballar per poder créixer em matèria turística. Alguna cosa no feim bé quan a altres zones de la Mediterrània tenen creixement com a Turquia, Tunísia i Marroc. Tal volta hauríem de recuperar l´amabilitat, simpatia i atenció al turista que ens caracteritza com a destinació, apostant sobretot per la qualitat i aconseguir una bona relació qualitat-preu, per les bones formes o codi ètic i eliminar l´intrusisme i la competència deslleial. En quan a la desestazionalització només en parlam, falta actuar més, amb més propostes, voluntat dels sectors polítics i empresarials, i que és donin ganes de col·laboració. L´obertura dels comerços al centre de Palma els dijous a l´estiu passat és un exemple positiu d´alternativa de futur i que s´hauria de repetir. Hem de tenir més iniciatives d´aquest tipus i conjuntes.
(*) President de l´Associació de Restauració de Mallorca/CAEB
