Més que mai l´escola s´ha convertit en una mena d´ase de tots els cops. Se li atorguen unes facultats i objectius –com si els que li pertoquen des de sempre no fossin prou complicats– que la majoria de vegades s´escapen de la seves competències i de la seva capacitat d´influència. Potser deu voler dir que altres instàncies de poder no fan els deures, prefereixen vegetar en una permanent i dolça vagància, i s´estimen més encolomar a l´escola tota quanta ocurrència tenen els qui tallen el bacallà. És una sortida còmoda; saben que el col·lectiu d´ensenyants és dòcil –les queixes i renecs solen tenir excel·lents fonaments argumentaris, però no passen de ser traques que es fan servir a l´hora del pati–, que els decrets i ordres seran, al final, acceptats sense dir ni piu, i, si no, sempre queda el recurs a la sanció.

Dèiem, doncs, que l´escola ha parar l´esment una mica a tot, s´ha de fer ressò de gairebé totes les palpitacions del temps, tant és si es fa d´una manera improvisada i ni tan sols se´n pugui treure qualque ensenyament profitós. Així que, quan no feia gaire que havia s´aprovat la sacrosanta Constitució encara vigent, i potser preveient que els adults no li farien ni gota de cas– se´ns va agraciar, això sí, amb un dia de festa més– es va decidir fer-la empassar als jovencells, i, doncs, es varen ordir els pertinents concursos de redacció arreu sobre "el tema de la Constitució", amb un previ treball de camp, és clar, per part del professorat. De la mateix manera, no hi deu haver cap escola que no ensinistri els al·lots en les virtuts, diguem, de la conducta ecològica; mentre que, en la societat que els envolta, els principis més elementals de l´ecologia són conculcats de la manera més impune, i, per torna, aplaudits pel gruix de la societat. És, en el fons, enganar els al·lots des de petits; supòs que, en la intimitat, els pares inquiets els deuen començar a insinuar que la realitat no és tan innocent com els la pinten els mestres, amb molta la bona fe del món, per descomptat.

En la mateixa línia, s´ha decidit, per llei, que l´escola no passi per alt les pertinents lliçons d´educació sexual. És una decisió, en principi, encertada. Tot i això, com llegíem aquest cap de setmana en un reportatge d´un diari de gran tiratge, no és fàcil fer encaixar una qüestió tan complicada i de tan múltiples caires dins el món atrafegat de les aules. Al contrari de tantes altres generacions, es podria dir que si les d´ara comenten qualque greu relliscada en aquest àmbit (ja se sap, fer Pasqua abans de Rams o aglapir qualque infecció emprenyosa) no és per falta d´informació, precisament; és, en tot cas, la que ens va faltar a molts de nosaltres; a l´escola ho vèiem de passada, quan tocava el tema de la reproducció a naturals, amb quatre riallades ingènues, i prou. La resta, s´ha après damunt la marxa.

Observen els experts que no es tracta només d´explicar-los quatre vaguetats sobre l´anticoncepció, la sida, o l´avortament, una visió un si és no és negativa i punitiva de la sexualitat, en el sentit d´esmentar només els perills que representa, sinó fer-los entendre la riquesa de matisos que s´hi amaguen al darrere, com a un factor essencial que és en la vida dels humans, i del cos com a font de plaer. Amb la quantitat de carcúndia que circula arreu, és força complicada, altre cop, la tasca que se li encomana, a l´escola; com sempre farà el que pot, i segurament amb èxit.