MIQUEL ÀNGEL FLAQUER (*)
El Consell Econòmic i Social, en el seu estudi sobre la pressió fiscal als municipis, ha tornat a dibuixar un escenari prou conegut pels ciutadans de Balears, greu, inacceptable i immerescut. La pressió fiscal a què estam sotmesos, mitjançant impostos i taxes municipals, deixa en evidència la injustícia que patim i que durant tant d´anys s´ha volgut vestir de solidaritat. UM ho dit, ho ha reiterat per activa i per passiva, amb discursos i en xifres, en campanya electoral i durant la legislatura, amb articles i conferències…però seguim sense poder influir en un canvi que de no arribar pot marcar el futur d´aquest país i els seus ajuntaments. L´esforç històric dels municipis pot arribar a la seva fi i amb això, encetar un debat que hauríem d´haver tingut durant la bonança econòmica i de manera tranquil·la i no dins el clima crisi i presses. Anem aprofundir la situació.
De tots es sabut la quantitat de prestacions que donen els ajuntaments i que no li pertoquen. No és més que un rol afegit a una figura administrativa clau i indispensable per sostenir aquest castell que s´anomena l´administració autonòmica i estatal. Així al 2010 les coses s´han agreujat. Ha baixat en un 20% la recaptació per rebre menys doblers de l´Estat i del Govern. I, des de la existència de la Llei de Estabilitat Pressupostària es fa més difícil l´accés a l´endeutament. Si aquestes dues línees d´ingressos no arriba als pobles només queda com a solució pujar els imposts per mantenir els serveis que, per una part li són propis i, per una altra part i com dèiem, no li pertoquen. I això es el que està passant els darrers anys. Sigui el que sigui el color polític dels Consistoris els imposts i taxes locals pugen inexorablement. La pressió fiscal que reben els ciutadans és molt forta i arriba dins un context molt diferent al que l´Estat espanyol s´ha encarregat de vendre i els partits, com PP i PSOE no s´han encarregat de desmentir. Ja no som els més rics i si això li afegim les inversions en serveis que hem hagut de fer davant l´arribada de nous vinguts fàcilment podem pensar que tot juga a la contra. Sanitat, educació, obres públiques, transport i el seu corresponent manteniment a nivell municipal dóna com resultat una balança fiscal tremendament negativa que demana d´un parèntesi per saber com ens ho hem de fer per seguir donant serveis.
És davant aquest fet, objectiu i sense maquillatge polític, que novament podem reivindicar canvis a l´Estat espanyol respecte al model de finançament que tant pot ajudar o, seguir perjudicant, el nostre país. Madrid vol jugar a seguir sent àrbitre de les inversions amb els nostres recursos i un exemple clar és el famós Pla E. Quan el ministre de torn ha decidit posar palades de doblers als carrers dels pobles no li ha costat gens i, novament, ha teledirigit quan i on van les inversions.
Des d´UM reclamem obrir d´una vegada per totes el debat sobre el finançament dels Ajuntaments, que l´Estat s´impliqui i reconeixi la necessitat d´una mesura correctora sobre el que aportem i rebem als ciutadans de Balears i ser conscients que els límits dels ajuntaments als serveis municipals toquen a la seva fi. La gestió que es fa des els Ajuntaments és la més directe, la més propera i la que sustenta en gran part l´aparell democràtic Qualsevol demora en el temps a l´hora d´afrontar els reptes de més recursos econòmics pot generar un desencantament molt més profund i seriós que el que ja de per si dóna l´esfera autonòmica, estatal i no parlem de l´europea. La pressió fiscal sobre els ciutadans i, a través dels ajuntaments, ha de minvar a les illes però acompanyat d´un debat que permeti afrontar el futur en garanties. Això passa per reconèixer el deute històric i la injustícia que es comet per part de l´Estat amb Balears.
(*) President d´UM
