JERONI SALOM
Encara que una de les més assenyades recomanacions, ja des dels clàssics, que se´ns donen per encarar la vida és de no fer cas als esdeveniments del futur i centrar la nostra mirada en el gaudi i favors del present, tenim una malaltissa curiositat per a això, per saber les sorpreses que ens depararà el futur.
No es tracta d´una inclinació negativa (fins i tot es pot pensar que molts pensam en el futur per ser "millors" que no som en el present; millors en la feina, millors persones fins i tot, més tolerants, més generosos i altruistes; la pregunta que ens podríem fer tot d´una és per què no ens proposam ser en el present allò que volem ser en el futur; deu ser un altre dels misteris del cervell humà), ni vulgar, ni intranscendent sinó que té al darrere un llegat filosòfic prestigiós, plantejat com és evident, amb més complexitat i amb més substància intel·lectual. Així, una divisió clàssica de la filosofia és la que s´estableix entre els futurs necessaris (els que es dóna per suposat que tenen una realitat determinada abans no tengui lloc) i els futurs contingents (els que no tenen realitat determinada abans no tenguin lloc). Sant Tomàs, per la seva part, va conjecturar que Déu té un coneixement dels esdeveniments del futur distint dels que puguin tenir les criatures mortals, si és que estan dotades d´aquest privilegi. En sentit estricte, Déu ignora el futur, tan sols coneix un present; el futur ho és només per a nosaltres. Pensar el contrari seria negar que Déu sigui etern, i l´etern transcendeix tot allò temporal. Ortega y Gasset parlava de la futurició per destacar el paper primordial del futur en la vida humana. La vida es planteja en termes de futur, un projecte que s´ha d´anar fent.
Després passa que els humans d´estar per casa no ens obsedeixen les grans qüestions filosòfiques i, quan d´elucubrar sobre el futur es tracta, potser ho feim més encaminats a les millores materials, a veure si, qualque dia, trobarem l´home o la dona de la nostra vida, si vendrà el dia en què aconseguirem trobar una feina que ens agradi de veritat, aquella en què ens "sentirem realitzats", o assolirem el reconeixement a què creim tenir dret. De fet, per saber del futur el més segur és que no llegim els filòsofs, no, sinó que acudim directament al nigromant, a l´endevinaire; el missatge d´una baralla de cartes ens pot alegrar o amargar la vida.
Pareix que en temps de crisi i d´incertesa com l´actual el desig de saber el futur es dispara. Als Estats Units, per exemple, ja hi associacions professionals especialitzades a analitzar el futur, per, com diu el fundador d´una de les quals, Gaston Berger, comprendre´l i influir-hi. De fet, bona part de la ciència actual té la vista posada, tenint com a base sofisticats models matemàtics, a elucubrar previsions de futur, a partir de les dades que forneix el present; ja sigui sobre el canvi climàtic, el guariment de determinades malalties, els canvis demogràfics. Són sobretot els economistes els més sol·licitats; són en aquests moments els grans bruixots de la tribu; voldríem que ens anunciassin sempre bones noves; que les accions no davallaran, que les inversions previstes arribaran a bon port; el comú de la gent es conforma que prediguin si les hipoteques aniran a la baixa. Però la ciència no sempre és un taula de salvació segura.
A vegades fa la sensació que, com s´ha dit, el futur és el pretext per escapar d´un present gris i limitat, perquè el futur és ja el nostre present.
