Des de fa 18 anys, Càritas du endavant la campanya a favor del col·lectiu de les persones sense sostre. Es tracta d´una jornada de sensibilització que sol coincidir, a finals de novembre, amb l´inici d´un temps climatològic més dificultós i dur com és l´hivern, sobretot per a les persones que no tenen cap tipus de llar familiar ni comunitari. El que pretén Càritas amb aquesta diada és fer patent a la societat la realitat que vivim i tocam cada dia a Càritas, d´un col·lectiu de persones que experimenta en pròpia pell la carència de drets i de l´accés als mateixos: salut, habitatge, educació, tutela judicial, assistència social... són persones que viuen amuntegades, que romanen al carrer, que són a albergs i institucions... que creuen fronteres de paper i de nombres, persones que no compten, que no surten a les estadístiques... que amb la màgia de la globalització arriben a ser invisibles. Aquestes persones estan presents als nostres carrers de ciutat i d´alguna població mallorquina, i les veim. Són persones sense sostre, potser sense nom?
La campanya Sense sostre 2009, en temps de crisi, no vol perdre gens de força i amb contundència vol seguir creant un espai de reflexió, de sensibilització, de debat i de denúncia. Per aquestes dates del mes de novembre de 2009 seguim parlant de crisi econòmica i a tots, d´una manera o altra, ens afecta. Sabem que aquesta crisi no ha nascut del no-res i és més que econòmica. Ara bé, la manera que hem tengut d´establir els nostres mercats immobiliaris, normes fiscals, establiment d´entitats bancàries o caixes d´estalvis, etc. està reflectint, en essència, el tipus de societat que volem. Una societat que ha afavorit els valors del desenvolupament econòmic, de la competència, del consumisme, del gaudi de béns, de l´explotació privada de la salut, l´educació, el desenvolupament tecnològic i de l´apropiació de mitjans de producció per a uns pocs... Una societat que vol deixar fora, i deixa fora, els qui no tenen béns, els qui tenen dificultat per produir-los... Una societat que obre una petita finestra perquè puguin entrar i llavors se´ls treu fora.
A aquesta societat que viu un temps llarg de crisi econòmica i social se li ha de recordar que una altra societat és possible. Com? Amb una organització social participativa, amb un repartiment equitatiu de recursos i oportunitats. Una societat on la producció de béns i de serveis estigui primàriament al servei de la comunitat, on els factors productius siguin remunerats segons la dignitat del treball humà, on l´essencial no sigui l´extracció de recursos, el guany i el profit, sinó el ser humà comunitari, inseparable del seu entorn vital i del seu futur en el món, on cap individu sigui menystingut, sinó tots iguals en una dignitat comú i una diversitat que ens enriqueix a tots.
Càritas Espanyola, en un informe sobre Canvis en situació de crisi econòmica en persones sense sostre, presenta algunes constatacions que ens poden fer pensar. En primer lloc, donada la gran incidència de la crisi en persones vulnerables, el nombre de persones que duen poc temps al carrer, sense sostre, són cada vegada més. En segon lloc, algunes persones sense sostre ateses aquest darrer temps realitzaren fa anys un procés d´inserció, aconseguint una autonomia personal i que ara, a causa de la situació de crisi, han tornat a sol·licitar ajut per la seva situació de carència total. En tercer lloc, respecte de les persones sense sostre immigrants, el nombre de demandants d´ajuda ha augmentat a causa de la dificultat en la renovació de les autoritzacions de residència o treball per manca de recursos econòmics. Finalment, els efectes més virulents de la crisi no ha arribat amb tota la duresa a les persones sense sostre, encara que la previsió és que a finals d´any o durant el 2010 augmenti la demanda de centres i recursos d´aquest col·lectiu ja que les xarxes socials i familiars, els recursos i les prestacions, no poden sostenir la situació de desocupació i crisi econòmica.
Aquest any amb el lema La seva història és part de la nostra. Tots comptam, des de Càritas tornam a proposar i a proposar-nos una tasca de sensibilització de la comunitat per tal que tots siguem capaços d´acollir els qui són diferents, amb mancances que costen d´entendre, i millorar la convivència amb ells, com també de complementar, en la mesura de les possibilitats personals, l´acció de l´Estat i les administracions públiques a favor dels sense sostre. Des de Càritas tornam a demanar i demanar-nos una coordinació, implicació i participació amb l´Estat i les autonomies i el conjunt d´agents econòmics i socials, en la posada en marxa d´accions d´inclusió social a favor de les persones sense sostre. Amb l´esperança que neix de la responsabilitat i la necessitat de construir una nova societat voldríem que aquestes propostes i demandes deixin de ser només lletra escrita i passin a ser vida, realitat de milers de persones sense sostre. Per això, hi seguirem treballant i convidam a la implicació de la nostra societat mallorquina sensible al repte que ens planteja la jornada 2009 de persones sense sostre.
