SEBASTIÀ VERD
El 2003 s´iniciaren les obres de la Falca Verda, rebatiada com a parc de Sa Riera, una obra ambiciosa que ja figurava en el pla Calvet, de 1897, en el qual es fonamentà l´eixampla de Ciutat un cop esbucades les murades, a principi del segle passat. Les obres es realitzaren d´acord amb el projecte de Ribas Piera, el mateix urbanista que signà el pla de 1973, on reapareixi la falca –un parc de prop de 300.000 metres quadrats situat entre la plaça de l´Institut i el cementiri– com a gran espai de lleure per als palmesans. S´havien hagut d´esperar més de cent anys, trenta des del pla Ribas Piera, perquè el parc esdevingués quelcom real, però..havia valgut la pena? El nou espai, que va ser recepcionat amb una gran festa, semblava decebedor: massa ciment, poc verd i, sobretot, amb la sensació de que continuava sent terra de no ningú : tancada en ella mateixa i limitada, a nord i sud, pel cementiri i les instal·lacions militars del Fortí i, de llevant a ponent pel Lluís Sitjar i el centre psiquiàtric.
La falca verda havia de tenir en els seus orígens una funció integradora per a una ciutat a la qual sa Riera xapava per la meitat, però el projecte semblava excessivament ambiciós i, per això, en el pla general de 1985 –que teòricament havia de donar l´impulsa definitiu– es retallà. El parc de sa Riera deixava de ser Falca Verda en prescindir del Fortí, tant del camp del Mallorca com del club militar. Tot i això, es tractava d´un projecte massa gran per a les finances municipals, la qual cosa va fer que es dividís en fases. En aquest sentit, la zona actual només n´és la primera d´un projecte exsecallat. Allò que havia de ser el Central Park palmesà ha quedat com un parc més, important sí, però d´un ús ciutadà limitat i sense complir el objectius urbanístics primitius.
Ara, però, sembla haver arribat una nova oportunitat. La possibilitat d´ubicar el futur recinte firal de Palma en els terrenys del Lluís Sitjar implica la incorporació del solar que no s´utilitzi a la falca verda. El vell Fortí del Mallorca pot ser de gran utilitat no només per aixecar-hi el recinte firal sinó per fer realitat un projecte que semblava impossible. Clar que, perquè sigui complet farà falta incorporar-hi, també, el club militar. Per a aquest, gairebé n´hi hauria prou traslladant les instal·lacions exclusives a un altre indret del terme municipal i obrint les portes com a "zona esportiva i espai lliure públic". L´acord amb els propietaris del Lluís Sitjar no sembla que hagi de ser difícil. Ningú no pot tenir interès en conservar la propietat d´una ruïna i per evitar-ho qui té la clau és la Sala.
Altre cosa es el club militar, però… qui podia creure que s´arribarien a esbucar els edificis del baluard del Princep? Passaren prop de vint anys, però finalment el baluard ha retornat –o retornarà ben aviat– als ciudatans. I el mateix pot succeir amb la Falca Verda. Tot l´espai entre els Institut i el cementeri, inclosos el canòdrom, es Fortí i el Lluis Sitjar formen un tot indissoluble. S´hi podrà accedir en fases, però sense perdre de vista l´objectiu final. Fins ara, la proposta de la batlessa sobre l´antic camp del Mallorca s´ha vist com a solució per al recinte firal –per al qual es probable que hi hagi ubicacions fins i tot més favorables– quan el seu abast va molt més lluny. L´objectiu ha de ser la Falca Verda, una falca verda amb tots els equipaments que hom trobi adient però que serveixi per intercomunicar dues parts de la ciutat a les quals ara només uneixen uns quants pont d´ús pràcticament exclusiu per als vehicles motoritzats.
Per cent, la recuperació de les Quatre Campanes s´avé perfectament amb aquest retrobament de Ciutat, entre els seus orígens i el seu futur, recercant espais de convivència allà on és possible.
