El meu amic Joaquín Rodríguez, responsable de la mobilitat de les bicicletes i la immobilitat dels cotxes, vianants i la resta d´aparells i persones que habiten Ciutat, va escriure un article que es publicà aquí mateix, on deia que els progressistes que ara comanden a Ciutat, volen tornar a una Palma idílica com la d´abans. No sé, exactament, a quina Palma es refereix. Si hem de posar una fita, la millor és, pel que fa al terme idílic, la que va descriure Rusiñol en el seu llibre L´Illa de la Calma on glosava els moixos del barri de la Seu o els prenedors de sol que esperaven, a La Riba, l´arribada dels vaixells que venien de Barcelona o València.
Rusiñol té, entre moltes, una anècdota personal que explica la Palma meravellosa per la que treballa el meu amic Joaquín: don Santiago vivia p´El Terreno i prenia, cada dia, el tranvia que el duia "a Palma". Però, en certa ocasió, no l´esperà i començà a caminar fins que el tranvia arribà a on eren ell i el seu bastó. El cotxe s´aturà, el conductor s´adreçà ell i li preguntà: "que no puja, don Santiago" i ell li respongué: "no, gràcies, avui tinc una mica de pressa".
És aquesta la Palma que volen els "progres" d´avui? Ja m´agradaria, ja, però no crec que arribem a aconseguir tanta tranquilitat. La Palma que jo vaig conèixer acabat d´arribar, a mitjans dels anys quaranta, d´una Barcelona molt més gran, no tenia moltes de les comoditats que té la d´ara. Per exemple, els autobusos moderns, grans, nets, còmodes, puntuals i ràpids que gestiona el meu amic Joaquín, al front de l´EMT. Però tenia moltes coses bones que hem perdut.
Per exemple, en aquells temps tan moderns que jo anava amb bicicleta per Ciutat i tots els seus barris, sense "carril-bici", erem tan antiquats que no teniem els carrers farcits de contenidors de fems. El femater pujava cada dia a ca notra, recollia el poal del fems, el baixava al carrer i l´abocava al seu carro de cavall. No teniem bústia al portal de l´escala (que romania obert tot el dia i només es tancava a la nit) i el carter pujava a cada pis i ens entregava les cartes a mà.
Només hi havia quatre bancs mal contats i el cobrador de GESA (s´en recorden d´una companyia de gas i electricitat mallorquina?) venia a ca nostra a cobrar el rebut. I l´empleat que llegia el comptador, també passava un pic al mes i la factura era la que deia l´aparell. Els bancs cobraven les lletres de canvi també a base de cobradors a domicili. El vespre, als carrers, hi havia un vigilant i un sereno que vetllaven per la tranquilitat dels veins i fins i tot obrien la porta de l´escala a aquells que no duien la clau.
No vull seguir explicant les bondats d´aquell temps perquè no vull que els joves i manco joves d´avui creguin que sóc un vell. Molts d´anys puc tenir, però no sóc un vell. Ni un antic ni un antiquat. Només deman a aquesta esquerra "progre" què és ser d´esquerres i progressista i quina és la Palma (i la Mallorca) que volen. De moment, jo ja anava en bicicleta quan molts d´ells no havien ni nascut (i, en qualque cas, ni els seus pares). És a dir i per entendre´ns, estimat Joaquín, o m´ho tornau tot o us quedau amb la meva bicicleta. Tornar a la Palma idílica no podreu. Si en voleu una de nova, ja sou al camí. Però, quina? Aquí està el re. I si la voleu millorar feu carrils pels cotxets dels handicapats, carrils pels cotxets dels infants i pels vianants que van a peu, perquè no es juguin la vida caminant per les voravies.
Però la Palma que ens pintares, estimat Joaquín, no ha existit ni existirà mai. És més, el camí que duis no condueix ni al poder ni a la glòria. Només a la sublimació del "botellón" i a la consumació del caos circulatori. El caos urbanístic, ja el teniu. I l´administratiu el teniu a un pas. Us ho diu un "progre" d´esquerres.
Post scriptum.- Voldria avisar a les esposes dels polítics del PP que ténen o han tengut càrrecs públics: tenguin ca seva sempre ben neta i endreçada, els llits fets, l´escurada també i tot a punt de revista perquè qualsevol dia poden patir un registre i trobar-ho tot fet un desastre. Aclaració: he dit només del PP perquè aquest partit denúncia que només els seus militants son perseguits per la Justícia.
jacint@planasisanmarti.cat
