Les prestacions de salut oral es diferencien de la resta de l´assistència mèdica. La patologia oral es concentra en un àrea summament localitzada de la anatomia, amb dues malalties principals –la caries i la periodontitis–, les quals són molt freqüents i poden ser tractades mitjançant procediments ben establerts. Per altra banda, la malaltia oral evoluciona de forma contínua i acumulativa i els pacients es converteixen en perpetus amb una necessitat constant de tractament. Amb l´excepció del càncer oral, la seva patologia no amenaça la vida i si progressa causa un dolor considerable, però no duu generalment a incapacitats permanents molt greus. Aquestes característiques de la malaltia oral marquen les possibilitats de prestació d´aquest tipus de serveis sanitaris, condicionant les formes de provisió i finançament dels mateixos.

Pel que fa als sistemes sanitaris públics, la majoria d´ells restringeixen l´accés dels pacients als tractaments orals, obligant a pagar part del servei o excloent de la cobertura pública la pràctica totalitat dels tractaments. Mentre que els serveis sanitaris de caràcter general estan àmpliament coberts, principalment en els països de la Unió Europea, el pagament per servei és freqüent en odontologia, fins i tot en aquells sistemes sanitaris on la majoria de serveis de salut són gratuïts. Generalment les prestacions de salut oral públiques es limiten a la població infantil i adolescent. En alguns estats la població més desfavorida es beneficia de co-pagaments o reemborsaments més o menys elevats, però sempre segons l´edat del pacient, la seva situació d´ocupació/renda o el cost/complexitat del tractament. La majoria dels sistemes sanitaris està tendint a limitar la provisió pública, finançant només els tractaments orals en nines i nins, excloent als adults de la cobertura pública i, com a molt, acordant amb els dentistes privats la provisió de determinats tractaments mitjançant concerts amb l´administració –el pla de salut bucodental infantil o PADI i les ajudes específiques per a la tercera edat–. Les autoritats sanitàries veuen una certa incapacitat per a resoldre el problema de l´escassesa de recursos en el sistema sanitari i estan optant per limitar-se a garantir els tractaments orals només a grups prioritaris o més desfavorits. Cal tenir en compte que les expectatives dels pacients han canviat i l´extracció de dents com a mètode d´eliminació del dolor ja no es considera adequada, i avui dia prefereixen tractaments alternatius que els permetin salvar les seves dents, encara que aquests tractaments resultin més costosos. En definitiva, els sistemes sanitaris públics estan optant per una estratègia de contenció de la despesa, amb una cada vegada major participació del consumidor en el pagament dels serveis de salut oral.

D´acord amb les dades anteriors, cabria esperar que l´escassa cobertura pública de la salut oral potenciàs el mercat privat d´assegurances dentals. No obstant això, sorprèn que en el nostre entorn europeu l´oferta d´assegurances dentals sigui molt reduïda. Només existeix cobertura privada sota la modalitat de reemborsament i per a un nombre limitat de tractaments a Àustria, Bèlgica, Alemanya, Luxemburg, Holanda i Regne Unit, mentre que a Espanya i altres estats el producte "assegurança dental" es transforma clarament en un pla de "descompte dubtós". El perquè de l´escassa oferta de productes d´assegurança en el sector dental, té la seva explicació en la dificultat de considerar aquests tractaments com a riscos assegurables, ja que contravenen gairebé tots els principis: la majoria de les persones necessiten molt freqüentment algun tipus de tractament oral, el cost rares vegades és molt elevat comparat, per exemple, amb les despeses d´hospitalització, i per altra banda, en ocasions el tractament de salut oral és desitjable, per exemple, per raons d´estètica. A causa d´aquestes característiques esmentades, les companyies d´assegurances es mostren reticents a oferir els seus productes d´assegurança dental en les mateixes condicions que la resta d´assegurances sanitàries. En aquest cas que ens ocupa, els assegurats haurien de pagar una quantitat molt elevada, ja que pràcticament la totalitat dels assegurats farien un ús regular dels serveis i com a conseqüència el model establert seria inviable.

(*) De la Reial Acadèmia

de Medicina