JERONI SALOM
Un dels afers que en aquests moments neguiteja el sector del llibre és la irrupció del llibre digital. Un nou producte a la venda pel qual s´hauran de decidir estratègies i decisions comercials. Aquesta setmana mateixa serà a les botigues un dels "dispositius", el Kindle de l´empresa Amazon, que permet la lectura dels llibres digitals; la novella competència al vell invent de Gutenberg, que ha estat segles i segles el mitjà privilegiat que ens ha transmès el saber en totes les seves branques.
Com sempre que apareixen al mercat noves presumptes meravelles de la tecnologia se solen dibuixar dues tipologies, més velles que el pastar, tanmateix, d´espècimens; les que destralegen contra tot el nou que arriba, veient-lo com una perversió del modus vivendi dels temps passats, en què tot era bo i meravellós; aquests, és clar, ja han posat el crit al cel i fan enceses defenses del llibre de tota la vida, els llibres que, tenen, diuen, una olor, un tacte, especials, els llibres que han subratllat, anotat, estudiat, i que els han estat la guia per superar les tenebres de la ignorància; són de la mateixa corda, posem per cas, dels qui ja varen plànyer l´abandó dels dics de vinil en benefici dels compactes (això no lleva, però, que no n´escoltin i que, fins i tot, adquireixin les mateixes obres que ja tenien en vinil) i els qui varen predir que la televisió acabaria amb el cinema; i que sap si els seus pares o padrins varen ser dels qui varen pensar que el cinema en color era la mort del cinema. Per altre costat, hi ha els apòstols de la modernor sens cap escletxa, partidaris de fer tabula rasa del passat obscur i resclosit; són els que no es cansen de predicar els múltilples beneficis que ens reporten les tecnologies, a què ens hen d´enganxar si no volem seguir amorrats a la caverna.
Els primers segur que no en deuen voler sentir ni l´olor, dels llibres digitals, cap dels arguments que els puguin donar a favor no els convenceran. Els segons, és clar, ja en deuen haver llegit una trecalada, i no en deixaran de cantar les excel·lències entre amics i coneguts. Sens dubte és millor pensar en una tercera via capaç de combinar i acceptar els referents bons i valuosos que ens ha llegat el passat i estar a l´aguait, sense renegar-ne en cap cas, dels nous ginys que van aparaixent d´una manera frenètica. Algunes veus expertes assenyalen que el llibre digital guanyi la partida al manual diguem-ne universitari, més que en les lectures (la ficció vaja) que un fa més per plaer.
El que no hem de fer, en tot cas, és crear-nos falses il·lusions. Ja és una realitat en molts casos, la substitució dels venerables ormeigs seculars de la tradició escolar –tals les pissarres de guix, els llibres de text mateixos– per altres que provenen de les noves tecnologies (potser algun dia serà possible fins i tot substiuir els professors de carn i ossos per robots o cosa semblant; o els alumnes, ¿per què no?); això, però, no ens hauria de dur a deduir que, de cop i volta, l´ensenyament millorarà, els bordegassos hi posaran més interès i que, a la fi, ens posarem a l´alçada de Finlàndia. Igual que la voracitat lectora del personal, gràcies al llibre digital, augmentarà de manera exponencial; costa creure que, qui no ha llegit mai ni la Divina Comèdia, ni la Recherche de Proust, ni els trenta i escaig volums de Josep Pla s´hi posi entusiasmat per fardar de modern. Esperem, en tot cas, a veure què passa.
