JERONI SALOM
Un dels deutes pendents, un més, de l´educació espanyola és el de l´aprenentage competent de les llengües estrangeres que estableixen els currículums educatius. Un dèficit que ve d´enrere.
Un és dels temps del francès (estudiar l´anglès era l´excepció). Consti que –ben al contrari del que pensen molts pares d´ara, que, quan els fills prefereixen fer el gandul que no estar-se les hores necessàries amorrats a la taula d´estudi, n´etziben la "culpa" als mestres– si el nostre nivell de francès ha estat sempre d´allò més deplorable no es pot encolomar als professors, alguns excel·lents, ni tampoc al sistema, l´ase de tots els cops, quan no es tenen arguments. En tot cas ens vàrem passar tot el batxillerat pencant amb el francès a còpia de memoritzar verbs, frases fetes, interminables llistes de vocabulari, fent traduccions a escarada, aprenent de cor les normes gramaticals, i les consegüents excepcions, fent mil i un exercicis, purament mecanicistes i a la babalà, sense un minim treball de la llengua oral. Tenim, sí, una vaga noció del francès. Ara; si s´ha escaigut de sentir parlar algú el francès d´una manera espontània lògicament no n´hem entès ni un borrall, i el mateix es pot dir si ens hem atrevit en la lectura de qualque llibrot, en què la pesada tasca de consulta del diccionari ens en fa desistir, esperant-ne la traducció en una llengua comprensible.
Per sort, els mètodes d´ensenyament de les llengües han canviat, mètodes sobretot provinents del món anglosaxó i pensats la gran majoria per a l´ensenyament de l´anglès, sense dubte la segona llengua més estudiada arreu. Altra qüestió és que, després, els mètodes esmentats siguin eficaços en el nostre sistema educatiu, com ho són en països tipus Finlàndia, Holanda, Dinamarca o Suècia, on l´anglès és de fet la segona llengua del país. I un no voldria pensar que, per aquí, tenim qualque incapacitat mental genètica que ens faci ineptes per aprendre l´anglès com pertoca.
Correm, tanmateix, el perill que se´ns encomani una anglomania un si és no és ridícula (a l´estil dels estirats i elegants dirigents de la Generalitat valenciana, entossudits a fer que per llei s´imparteixen assignatures en anglès, per dissimular tèrboles argúcies ideològiques, a part d´ordir totes les trames més sinistres per assassinar d´una vegada el valencià; també es podria esmentar, amb un bagatge ideològic idèntic, la cortina de fum que es va empescar en Matas amb allò de l´ensenyament trilingüe, sense sospesar-ne el cost ni la manera d´encarar-lo). Entenguem-nos: aprenguem anglès, (i les llengües que faci falta), atès que nosaltres no ho hem estat, feim el possible perquè les noves generacions siguin multilingües. Aquesta és ja la realitat; a les universitat de Catalunya l´anglès hi comença a tenir una presència notable; el 50% de les tesis es presenten en anglès; un percentatge elevat de màsters s´hi imparteixen; igual que de cada vegada més assignatures de les carreres. Les universitats tenen programes per ajudar professors i alumnes a millorar-ne el nivell. Algunes universitats no expedeixen títols si no es demostra un bon nivell d´anglès.
L´anglès, ens agradi o no, s´ha convertit en una mena de koiné universal, pràctica i còmoda; com si es complís el vell ideal d´una llengua universal; Ramon Llull hi va pensar també; en el seu cas, el llatí. No oblidem, però, que la gent que faran gala d´un anglès polit, que accediran a càrrecs escollits, que seran científics, metges, enginyers..., de prestigi seran una minoria, exquisida i selecta. La resta haurem de conformar-nos amb un anglès de cambrer, just per sobreviure si som de viatge. Aprendre la nostra, de llengua, ja és una tasca prou dura.
