El que no son els serveis socials municipals

JOANA AINA GUAL FRAU (*) Vull agraïr a Esquerra Unida i especialment al tinent de batlessa senyor Eberhard Grosske la possibilitat que m´oferiren de retornar a l´espai polític com a directora general a l´Àrea de Benestar Social, Participació i Cultura quan es va iniciar l´actual legislatura. Motius de salut m´han impedit continuar com a directora general de Planificació als Serveis Socials de l´Ajuntament de Palma.
Ha estat una llàstima perquè retornar als Serveis Socials Municipals desprès d´haver format part de l´equip presidit per l´ex batle Ramon Aguiló em va il·lusionar i sobretot em va permetre conèixer d´aprop de quina manera ha evolucionat la xarxa de Serveis Socials iniciada la segona legislatura de l´ex batle Aguiló quan es crearen els primers centres municipals.
Vull expresar des d´aquí el meu agraïment per la confiança atorgada durant aquest periode tant a Esquerra Unida com al tinent de batlessa Eberhard Grosske. La línea impulsada la compartesc plenament i crec que s´ha de posar en valor.
Durant aquests dos anys s´ha impulsat el programa "Palma, ciutat per a tots" que, com reconèixen les pròpies entitats del món de la discapacitat ha suposat una passa endavant qualitativa en fer de Palma una ciutat accesible; s´han eliminat casos sagnants d´infrahabitatge (l´edifici del carrer Brotad, el Canòdrom, Ca n´Angelí, la Sínia den Gil) amb una perspectiva clarament social que posava per davant les persones que malvivien en aquests indrets; s´ha construit un nou SAPS modern, accesible i homologable amb els millors equipaments d´aquest tipus existents a Europa; s´ha incrementat notablement la partida d´ajudes d´emergència a les famílies amb la col·laboració de la conselleria d´Afers Socials i s´ha implicat el teixit associatiu en iniciatives socials i solidàries a través de la nova línea de subvencions creada a les associacions de veïns o el programa Xarxa d´Aliments, la UOM està impartint cursos formatius a les barriades amb la col·laboració de les associacions de gent gran. Són moltes iniciatives, a la fi, de les quals em sent orgullosa d´haver estat partícep.

Però ni la major voluntat política dels qui gestionen els Serveis Socials pot compensar les mancances i les inèrcies del funcionament municipal i el d´altres administracions públiques.
Les demandes ciutadanes que arriben als centres municipals d´Atenció Primària deixen ben a les clares vàries coses: que cal donar una enorme passa endavant quant a recursos humans i materials dels centres municipals de Serveis Socials, uns centres on les llistes d´espera haurien de ser senzillament inexistents; que cal donar el màxim suport a uns professionals que aguanten una enorme pressió i que estàn en bona part cremats (jo diría que socorrats) per la seva feina i, sobre tot, que els Serveis Socials no poden ser el calaix de sastre on van a parar les demandes d´altres serveis que no donen resposta a les necessitats de les persones amb majors dificultats econòmiques i socials.
Els Serveis Socials no poden ser la vareta mágica per a un sistema que no és capaç de donar feina a la seva població activa, per a unes polítiques d´habitage i de sòl que no són capaces de fornir habitatges assequibles per a tots; per a un sistema educatiu que no dóna prou beques per a llibres i menjadors escolars, per a un sistema de salut que deixa molts de serveis sense cobertura…

El tant nomenat quart pilar de l´estat del benestar requereix finançament potent, no serviràn de res les lleis que prometen cobertura a les persones dependents, garantir aliments, roba, habitatge, feina, etc. si no es modifiquen substancialment les prioritats financeres i polítiques del conjunt de les administracions

(*) Ex directora de l´Àrea de Benestar Social de l´Ajuntament de Palma