La mutilació genital de la dona com a arma

XESCA SAMPOL MOREY (*) Són perfils elegants, demacrats, estigmatitzats per la dura crueltat de la seva vida i empresonades dins un cos de creences que els han fet creure que era part de l´essència de la cultura dels seus avantpassats. L´excisió genital femenina es practica primordialment a la zona del Txad, concretament al Sarh, que és una regió de les més pobres d´Àfrica, la qual es caracteritza per un entorn rural pla on el capital humà està massacrat per la pandèmia de la sida, la tuberculosi, la malària, les infeccions, la pobresa extrema i l´amenaça dictatorial militar nit i dia.
Malauradament, aquests entrebancs, despietats des del punt de vist humà, també estan excessivament castigats per certes limitacions geogràfiques, com el fet que no disposen de rius navegables ni de sortida cap a la mar, el petroli que tenen ha d´anar cap al Camerun per manca de refineries, l´absència de kilowats llueix per la seva inexistència i els pocs que la poden gaudir són els que tenen el poder, és a dir, els musulmans que ho tenen tot monopolitzat. Irònicament, cal informar que és el país del món on l´electricitat és més cara.
Conseqüentment, davant la manca de recursos hidràulics i energètics, no es poden construir fàbriques ni realitzar inversions per generar llocs de feina i un mínim de riquesa. La coneixença de la dona txadiana és d´un impacte brutal envers la seva manca d´identitat. Ella segueix encarnant els pilars de l´holocaust on la superioritat del gènere masculí és l´excel·lència omnipotent.
Davant tanta violència cap a les dones, des de fa dos anys les parròquies, concretament la catedral del Sarh ha començat a organitzar cursos de formació i sensibilització davant el tema de l´excisió (mutilació genital). La tipologia d´alumnat que presideix aquests cursos són majoritàriament nines i adolescents que han patit la mutilació genital i l´objectiu d´aquesta formació és potenciar una educació de base per a futures generacions. La meva presència en aquests cursos era una part de la meva tasca com a cooperant d´ajuda humanitària que dúiem a terme amb la meva associació Drets Humans de Mallorca.
El meu plantejament davant elles fou el següent: per què vosaltres que heu patit i patiu el dolor d´aquest costum tan salvatge el seguiu exercitant? Les respostes sols estan argumentades culturalment. Veus tímides i amb un cert avergonyiment exposaren que a casa seva sempre, des de que eren infants, havien escoltat i combregat amb allò que si no es feien l´excisió cap home es voldria casar amb elles, de fet, hi ha molts d´homes que no accepten el matrimoni si abans elles no han estat mutilades.

Una altra veu enraonava la meva pregunta dient que són insultades de manera molt agressiva, inclòs moltes d´elles es veuen pressionades per les seves pròpies amigues dient-los que tenen longies cornes. La defensa més sòlida que comparteixen totes i la que més els fa tremolar és que si tenen una criatura i en el moment de parir aquest infant rossa el clítoris amb el cap morirà.
Davant la presència de tots aquests arguments esgarrifadors per a mi, vaig passar a la segona pregunta: quines conseqüències fisicopsicològiques heredau d´aquest costum tan arrelat a la dona txadiana? La resposta em va ser explicitada per una mestra víctima de l´excisió i molt conscienciada amb aquesta lluita: "Cada dia són moltíssimes les nines que moren dessagnades per la mutilació, normalment es fa amb una fulleta d´afeitar gairebé rovellada i sense desinfectar o qualsevol objecte que talli".
Les dones que d´infants o adolescents han patit aquest costum tan salvatge tenen un percentatge molt elevant de morir dessagnades a l´hora de parir i també quasi bé totes pateixen incontinència urinària per la resta del seus dies, irreversiblement. El més trist és que aquest costum és una fal·làcia que forma part del seu ancestrisme cultural, ja que aquesta creença la varen imposar els àrabs del nord que arribaren al sud i els empraven com a esclaus.

Per concloure, si rememoritzam els moviments de canvis a nivell històric, recordarem que totes les transicions són dificultoses, però la lluita que fan les/els missioners/es els/les persones laiques envers aquest tema serà el triomf del demà. El seu lema és: "educar una al·lota és educar una nació". Per tal de dur a terme aquesta lluita, les al·lotes que se sotmeten a la mutilació genital reben l´amenaça de ser excombregades. No hem d´oblidar que Àfrica no es pot concebre sense la religió. I jo afegiré en aquest article una cita de Newton que em va impressionar quan era adolescent: "És més fàcil destruir un àtom que un prejudici".

(*) Membre de Drets Humans
de Mallorca, professora i cooperant al Txad