Un remei a l´obesitat motoritzada de Palma

BIEL RIERA* M'ha sorprès la polèmica generada sobre el model de mobilitat de Palma i sobretot l'enrenou del carril per a bicicletes, perquè pensava que els principis que Europa impulsa per aconseguir una mobilitat sostenible, saludable, segura i pacífica estaven acceptades pels ciutadans –si més no, per una gran majoria–, pels partits polítics i pels generadors d'opinió. Idò sembla que no, que encara hi ha qui dubta que la solució passi per la mobilitat no motoritzada i per l'impuls decidit del transport públic. Vull pensar que tot plegat ha estat una notícia d'estiu, un joc polític d'oposició (irresponsable, en tot cas) i que el consens sobre el tractament del problema de la mobilitat insostenible es recuperarà ben aviat, sobretot ara que se celebra la setmana europea de la mobilitat.
Hem de recordar que el canvi climàtic és una realitat que exigeix una acció contundent i ràpida. És cert que la crisi econòmica l'ha relegada informativament parlant, però és una amenaça cada dia més tangible i perillosa per a nosaltres i per a les generacions futures.
Palma està grassa de cotxes, de renou, de fum, de saturació, d'estrès i no obstant això hi ha persones que no volen que s'aprimi, que guanyi en salut i en benestar. Crec que podem comparar la situació de la nostra societat amb la de l'obès que sap quina és la solució al seu problema, sap que guanyarà en autonomia i en qualitat de vida, però tanmateix no pren la decisió de reduir la ingesta d'aliments. Ens costa deixar el cotxe i, de tota manera, ¿quantes vegades no estam asseguts, neguitosos, emprenyats, nerviosos, fent fum, perdent doblers i temps, dins el nostre vehicle, aturats a un embús de trànsit, cercant i pagant un aparcament amb la certesa que el trajecte l'hauríem fet de manera més còmoda, ràpida, econòmica, saludable i tranquil·la a peu, amb bicicleta o en transport públic?

En tornar de la meva primera visita a Amsterdam, ja fa molts d´anys, vaig decidir comprar una bicicleta, un mitjà de transport excel·lent per a una ciutat com Palma. L´experiència és positiva i recomanable per a tothom. Tenim exemples de ciutats on la bicicleta és un èxit, en les quals el transport públic és un orgull. A Barcelona, la població ciclista amb el bícing creix un 12% anual, amb més de 185.000 abonats. A Sevilla els usuaris diaris de bicicleta es duplicaren en un any. A Lió, pràcticament amb la mateixa població que Palma, s´ha realitzat un sistema de lloguer públic de bicicletes amb 4.000 bicicletes i el trànsit s´ha reduït en un 4%, després de 2 anys d´implantació i podem esmentar iniciatives a ciutats tan complexes com Londres, París, Roma, entre d´altres. Per què no podem aprendre de les experiències positives? Palma no és diferent. La nova mobilitat ens permet crear espais urbans de qualitat, anteposa les persones als vehicles i ja està inventada. Deixem la polèmica estèril i posem-hi remei. Des del PSM de Palma feim una crida a la responsabilitat i al seny. Per a nosaltres el model és incontestable i ara és el moment de la concreció. Tothom hi ha de treballar: és fonamental la participació i el debat. Ajuntament, comerciants, veïnats, vianants, ciclistes, taxistes, partits polítics... tots hem de participar en la implantació de la mobilitat sostenible amb rigor, generositat i amb la certesa que és l'única solució. No neguem el diagnòstic i, sobretot, no demorem el tractament perquè l'obesitat motoritzada és una greu malaltia que pot esdevenir crònica.

(*) Secretari general de la Federació de Palma del PSM-EN.