ANTONI BAOS*
No podia ser d´una altra manera, a l´estil d´Europa: a més serveis socials i més cobertures, més impostos. Es que no contribuïm prou a les arques? Es veu que, amb la crisi, no. La despesa en prestacions contributives i assistencials ha crescut prou com per fer patir la vidriola pública fins que el plantejament de l´augment d´imposts ha estat irremeiable. Però, al marge de la teoria de la progressivitat fiscal, des de CCOO també som conscients que aquesta crisi laboral ve provocada directament per la crisi financera juntament amb la bimbolla immobiliària –i estic segur que hauria d´afegir la malversació vergonyosa i traïdora de l´anterior malgovern i els seus dirigents. I ara haurem de pagar tots? No haurien de fer-ho aquelles persones que han jugat a ser més llestes que els altres, aquells que s´enriquiren amb l´anterior govern? Quina barra! Quina vergonya, quin... M´estic encalentint jo tot sol. Apel·laré a la meva condició humana per a desenvolupar i analitzar l´actual situació i arribar a certes conclusions.
En primer lloc, hem d´incrementar i equilibrar les aportacions a la vidriola comuna, cosa que ja veníem dient fa anys. Que comencin els que més tenen i estan en disposició d´invertir en el bé general (en el seu propi i en el de la resta). En segon terme, i posats a debatre la contenció en la despesa pública, tenim clares les següents prioritats: mantenir amb mesures, ja siguin nous drets o noves ajudes, la cohesió social per evitar conflictes; invertir en generar ocupació a través d´obra pública destinada a la mobilitat sostenible, a l´habitatge per llogar o de protecció, a la construcció d´escoles i hospitals...; invertir en el canvi de model productiu per a defugir, entre d´altres qüestions, de la terrible estacionalitat amb què darrerament malconvivim; invertir en formació per capacitar més i millor els treballadors i treballadores de les illes; incentivar el turisme d´hivern; invertir en noves tecnologies; invertir en la generació de recursos energètics que ens duguin cap a una futura independència energètica i la tan desitjada sostenibilitat; en definitiva, invertir l´esforç que tots i totes fem cada dia en viure i ser feliç. I ja està.
Sort que aquí, a les illes, això que més o manco he explicat ho tenim claríssim. Hem fet un document que es diu "Pacte per la competitivitat, l´ocupació i la cohesió social" suficientment vistós, que un dia d´aquests començarem a desenvolupar i vas a flipar. Veritat que sí, Mr. president?
(*) Secretari de Comunicació
i Cultura de CCOO Balears