Sobre el tancament d´un conflicte més a Spanair

TONI BAOS (*) Que ningú ho dubti, per favor. La responsabilitat ens guia, forma part del nostre tarannà i dels objectius que tenim com a sindicat: els interessos dels treballadors i les treballadores al davant. Els de tots, és clar. I si per "tots" hem d´entendre a vegades que "tots són la majoria" deu ser perquè vivim en democràcia. Ho diem perquè, com en qualsevol conflicte laboral, mai hem acontentat a tothom ni, malauradament, en la situació actual ho podrem fer. La realitat aclaparadora ens limita.
Sempre animam a iniciar un conflicte si sabem que els treballadors i les treballadores hi tenen a guanyar, i de la mateixa manera hem de fer veure quan la corda està tot tibant i una estirada més podria trencar-la enduent-se els aferrats a ella cap a l´abisme i el suïcidi col·lectiu.
L´assemblea dels treballadors d´Spanair del passat dimarts 18 era a porta tancada, i quan es va explicar que per CCOO aquesta proposta tibava la corda al límit i que nosaltres no érem partidaris de forçar el seu trencament, qualcú va interpretar que fèiem l´acte de "recular", suposam que amb tot el mal al seu cor perquè segurament la proposta no era bona per a ells o elles, en som conscients. Hi havia 43 persones que varen votar en contra, que per ells hauríem de seguir amb la lluita convençuts que encara tenim coses a guanyar, i altres 117 a favor de l´acord i pel tancament del conflicte. Que ningú s´enganyi. Tots votaren pels seus propis objectius, com sempre que se sotmet a votació qualsevol proposta que pugui afectar el futur de la vida d´una persona, per qualsevol dels motius que cadascú argumenti. Qui som nosaltres per jutjar les decisions de ningú?

Dels objectius i de la feina del sindicat, ningú no en xerra. De la feina de formigueta que hi ha al darrere, de les telefonades a deshora, de les discussions airades amb la patronal, de les crispacions o les situacions d´impotència, del pes en la presa de decisions que afectaran el dia a dia de molts treballadors...
Aquestes són les nostres funcions com a sindicat. Per tot allò que és bo i fem bé i també per les decepcions que es desprenen de tots els processos de negociació que hem dut i esperam continuar duent a terme a Spanair o en qualsevol conflicte laboral que se´ns presenti al davant, faltaria més.

El que ens sap més greu és que es dubti que el que s´ha aconseguit en benefici dels treballadors i les treballadores ha estat gràcies a la perseverança i la cohesió del grup de treballadors i treballadores d´Spanair en tot aquest procés, tant dels que han votat a favor com dels que votaren en contra de la darrera proposta. Ens fa falta recordar, i demanar a crits si convé, que només el grup fa la força. Quin tòpic, no? però quina veritat!

(*) Secretari de Comunicació i Cultura de CCOO Illes Balears