De festa en festa

JERONI SALOM Amb més o menys intensitat es diria que a tots ens agrada la festa, les vacacions, les pauses necessàries entremig de les estressants i esgotadores jornades laborals. Un dret social més, el del descans, que, com altres, ha costat molt aconseguir. De fet, però, molts ens hem educat en el si d´unes famílies en què les vacacions mai no varen existir, en què els dies sense feina eren ben escassos. Unes vides dedicades al treball, en dissabte i diumenge fins i tot, i a l´estalvi. No és un model gaire atractiu, sens dubte; era el que coneixien.
No és el cas, no cal dir-ho, del que passa ara. La vacació, com es deia, és una conseqüència de l´anomenat estat del benestar. I bé que s´han fet mans i mànigues perquè la diversió pugui arribar a ser il·limitada. En efecte, la indústria de l´oci és una de les més fructíferes. I ha abduït per damunt de tot la joventut. Se les ha enginyat per posar al mercat una oferta inabastable, insultant.
Ara que som a l´estiu i molts pobles celebren les festes patronals molta gent, per norma general la que du alguns anys damunt les espatles, té la sensació que ja "no són com abans"; pel simple fet que eren de les poques oportunitats que tenien, en especial, els joves de divertir-se, de traslladar-se de poble, de fer temptjos per ullejar qualque possibilitat de parella. Varen perdre l´encant des que la competència les va ofegar; els ajuntaments les mantenen per inèrcia; no s´arrisquen a invertir-hi per retornar-los l´aurèola que tenien. I això que la gent vol festa. Mirau si no la curiosa la proliferació constant de festes noves de trinca: festes ecològiques, fires de nit, sopars a la fresca, "recuperació" de festes antigues, això en una terra que de l´oblit del passat, de la destrossa de les tradicions, n´ha fet símbol d´identitat; festes que, al cap i a fi, no són més que una altra excusa per beure i menjar.

El quadre general de la bauxa té en la nit –l´espai predilecte dels romàntics per a la materialització dels seus somnis i il·lusions– el marc perfecte de les celebracions. Les sortides de nit, com és prou sabut, sempre han estat un dels punts de fricció majors entre pares i fills, amb la diferència que, ara, s´avancen una bona partida d´anys respecte de les generacions anteriors. És habitual que els caps de setmana, els ponts, el dia i la nit siguin uns trams de temps indestriables; i les vacacions una marató frenètica de festa en festa. Sense posar-se en pla carca, pareix raonable dir que no es tracta d´una bona senda; per ventura al seu darrere s´hi amaga un problema social la solució del qual se´ns escapa. Però que no s´haurà de deixar de vista. La revista Sa Plaça informava en el darrer número dels efectes devastadors de moltes festes de poble que s´han vist desbordades per l´assistència massiva, com l´Alborada de Pollença, la de l´Auba a Can Picafort, la del Peixet a Son Serra de Marina, amb les platges fetes una porqueria, la del del Districte 54 de Sa Pobla; aquesta darrera va deixar la plaça del poble feta un cafarnaüm de fems, pixats i vomitades; la policia local no va donar a l´abast de feina, de telefonades de veïnats escandalizats del renou, d´anades als PAC amb joves amb coma etílic. Entre altres interrogants que s´alcen, se´n podrien obrir a l´atzar alguns del tipus: ¿s´ho passen bé de veritat, als assistents a aquestes festes? ¿o, més aviat, són la protesta impotent a una societat que no ofereix als joves més que succedanis i mentides?