El capellà Henry Christmas l´any 1850, en visitar Palma, va lloar la netedat de l´aire, dels carrers i dels edificis, l´amabilitat dels habitants, funcionaris i autoritats, la tranquil·litat i el silenci. Aquella calma proverbial el va meravellar: excepte en alguns indrets molt concrets, no hi ha carruatges, ni crits de venedors ambulants, ni senyal de presses i poca o gens de música al carrer. Mallorca començà l´activitat turística sota l´atractiu de la calma, i no anà malament. La cultura de l´slow food, de l´slow live, espais de tranquil·litat, silenci i respecte són necessitats per a moltes persones i cada vegada més ciutadans cerquen un altre model de vida. Personalment veig més futur a una societat basada en la calma i el silenci que en l´estrès i el renou.
Actualment els turistes es queixen de l´excés de renou, els ciutadans s´han d´associar i mobilitzar per poder descansar a casa seva. Com es pot veure hem canviat molt en cent cinquanta anys i la meva opinió personal és que no hem millorat.
El renou proporciona satisfacció momentània a les persones, però no les fa felices. En canvi, genera infelicitat i malaltia a aquells que el pateixen, aquesta és la gran diferència. Però, què hi podem fer?
La resposta està a fixar clarament el model de desenvolupament que volem, l´objectiu social primordial i els drets que han de prevaler, dir-ho clar i treballar per al seu assoliment. No en tinc cap dubte: el dret al descans, a la salut i a una vida sense renous són prioritaris; és el dret incontestable.
Ara sembla quasi impossible, com la protecció del medi ambient o els espais sense fum ho semblaven fa no molts d´anys. Amb el renou és el mateix. A partir d´ara haurem de treballar dia a dia per trobar llocs de trobada per als joves i grans sense que pertorbi el descans de la resta de ciutadans, aïllar els focus de renou, pacificar el trànsit i la mobilitat, implementar nous vehicles silenciosos, reduir la música al carrer, habilitar horaris. Les activitats comercials, de lleure, industrials i de mobilitat s´han de desenvolupar respectant aquest principi, les activitats econòmiques són perfectament compatibles amb el benestar dels ciutadans.
La justícia reconeix el dret al descans i al silenci i per això la legislació i sobretot les ordenances municipals cada dia han de ser més clares i exigents en aquest sentit, la impunitat dels renouers s´ha d´acabar ja, sobretot s´han de disposar d´eines legals àgils, i pràctiques que permetin la retirada de vehicles renouers, l´aplicació de sancions i la retirada de llicències d´activitats als establiments incívics. La directiva Bolkenstein facilita l´inici de les activitats, la salut i el benestar n´han de permetre la clausura.
Actualment no és fàcil requerir els serveis de la policia local, en algunes ocasions les víctimes son tractades com a culpables, els tràmits són esgotadors. He patit els abusos del renou i sé el que significa. Generalment les denúncies acaben en no res. Això ha de canviar, els ciutadans han de ser prioritaris i l´Ajuntament s´hi ha d´abocar en la defensa dels nostres drets. Si el sector turístic cerca espais de creixement i de consolidació de la demanda, per què no valoram quantes persones necessiten i cerquen un espai de tranquil·litat i pau?
Els renous han de minvar, no sols pel que puguin pensar els qui ens visiten, cosa ja de per si ben important per a la nostra economia, sinó per la qualitat de vida, la salut i els drets fonamentals de la ciutadania. Entre tots hem de transformar Palma en la ciutat model en protecció acústica.
(*) Secretari general de la Federació del PSM-EN de Palma
