Informacions recents publicades en aquest diari donaven compte d´un augment de les sol·licituds per cursar formació professional a Balears. La crisi econòmica i els esforços de la direcció general de Formació Professional i Aprenentatge Per-manent per a promoure aquests estudis són apuntats com les causes més probables de l´augment de la demanda per al proper curs. A continuació s´informava que, en determinades especialitats, hi havia llistes d´espera: 1.539 persones en cicles formatius de grau mitjà i 539 en els Programes de Qualificació Profe-ssional Inicial. Des de la conselleria d´Educació s´assegurava que es durien a terme diverses accions per tal de disminuir aquesta llista d´espera però que tot depenia de les disponibilitats pressupostàries. La informació no deia res més sobre quines probabilitats tenia la conselleria de disposar dels recursos suficients, un recursos imprescindibles perquè més de 2.000 al·lots i al·lotes de les Illes Balears puguin continuar la seva formació a partir del mes de setembre de 2009.

A més de produir-me preocupació, aquesta incertesa m´ha provocat una activitat mental excessiva en un moment de l´any, el mes d´agost, que tenia reservat per no fer res i, sobretot, no pensar en problemes. No puc resistir, però, la temptació de compartir amb vostès algunes idees i interrogants generats per la informació sobre aquesta llista d´espera.

Primera idea. És molt positiu que augmenti el nombre de joves que volen continuar estudiant. Podria ser l´inici d´un canvi de tendència que tregui les nostres illes de la cua de les comunitats d´un país (Espanya) que es situa a la cua de la Unió Europea quant als principals indicadors de formació de la població jove. Revisem-ne alguns:

- Taxa d´abandonament prematur dels estudis (percentatge de joves de 18 a 24 anys que tenen com a màxim nivell d´estudis el de la secundària obligatòria i que no segueixen cap tipus de formació): del 14,8% a la Unió Europea, del 31% a Espanya i del 44,3% a Balears (dades del 2007). Per sexes, la taxa masculina és del 49,9% (la més elevada d´Espanya) i la femenina del 38,3% (la segona després de Ceuta i Melilla).

- Taxa de població de 17 anys fora del sistema educatiu: 38,9% (curs 2006-07), la més elevada d´Espanya.

- Esperança de vida escolar: 12,4 anys per les dones i 12,1 anys pels homes (curs 2006-2007), la més baixa d´Espanya.

- Taxa de població de 20 a 24 anys amb estudis secundaris superiors o més elevats (2007): 78,1% (UE), 61,1% Espanya i 47,6% Balears (penúltim lloc).

Segona idea. Que hi hagi un augment de la demanda de formació és molt positiu. Però encara ho és més que aquest augment es produesqui en l´àmbit dels cicles formatius de grau mitjà i dels programes de qualificació professional inicial. Recordem que incrementar el nombre de titulats de formació professional de grau mitjà és un dels objectius prioritaris de l´educació a Espanya, tal com es reflecteix en diversos documents del ministeri d´Educació. Pel que respecte als programes de qualificació professional inicial, és la via que s´ofereix als i les joves que no han obtingut el títol de graduat/da en Educació Secundària Obligatòria per tal de realitzar una formació professional de primer nivell i també millorar la seva formació bàsica.

La realització d´aquests programes també permet accedir al títol de graduat/da en Educació Secundària Obligatòria i cicles formatius de grau mitjà. Un dels reptes d´aquest tipus d´oferta formativa és aconseguir que els joves hi vulguin participar. I, de fet, la consecució de l´educació universal (a temps ple o parcial) de la població de 16 a 18 anys és una de les fites de les polítiques educatives, socials i econòmiques de gran part dels països d´Europa i també de l´OCDE.

Tercera idea. Les elevades taxes d´abandonament escolar prematur han esdevingut un problema educatiu i social de primer ordre en els països que han superat el repte inicial de l´escolarització obligatòria, a causa de l´augment de la demanda de qualificacions i a l´increment de la relació entre exclusió del sistema educatiu i exclusió social.

L´enorme vulnerabilitat de la població adulta amb baixos nivells educatius amb relació a les oportunitats laborals, l´estabilitat en l´ocupació, els salaris i l´accés a oportunitats educatives posteriors ha duit a un amplíssim consens a nivell internacional en considerar la realització d´estudis secundaris superiors (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà, en el sistema educatiu espanyol) en les credencials mínimes per a l´accés i manteniment de l´ocupació i per a la participació en la formació al llarg de la vida.

La Unió Europea ha situat l´increment del nivell educatiu de la població en el centre de les polítiques de desenvolupament econòmic i social. Aquest compromís es reflecteix en les diverses declaracions i orientacions polítiques i pressupostàries de la UE i en les polítiques nacionals i regionals dels països que en formen part. També a Balears, els programes electorals dels diferents partits polítics, així com els informes, acords, pactes i plans diversos recullen aquesta preocupació.

I ara algunes preguntes. Per què, doncs, a finals de juliol no sabem si tenim pressupost per organitzar diverses accions que duguin, si més no, a reduir llistes d´espera?

Per què ara que les nostres polítiques semblen tenir èxit les nostres respostes són tan tebes? No era, l´increment de la demanda d´educació, una de les potencials oportunitats d´aquesta crisi? I el canvi de model econòmic que requereix d´una millora del nostre capital humà?

Com podem acceptar que joves sense cap titulació acadèmica no tinguin accés a una altra oportunitat educativa quan la demanen? No tenen dret a formar-se i obtenir un títol? Què faran mentre no fan feina ni estan escolaritzats? Quins costos personals, socials i econòmics tindrà a curt, mig i llarg termini?

Què passaria si no hi hagués prou places per cursar batxillerat? Algú s´imagina que, en aquestes alçades, quedassin joves fora del sistema educatiu perquè no hi ha prou places a batxillerat? Per què hi ha diners per concertar batxillerat i no sabem si en tenim per crear places públiques de formació professional?

Som conscient que les respostes no són ni fàcils ni còmodes. En qualsevol cas és necessari trobar els recursos econòmics que garanteixin que els dos mil joves de la llista d´espera puguin continuar estudiant. És el seu dret i és el nostre deure, i imprescindible per avançar cap a una societat on el coneixement, o sia, allò que ens fa més humans i més lliures, sigui un valor fonamental i mobilitzador de la participació i el desenvolupament personal i col·lectiu.

(*) Professora de la UIB