Quines són les places turístiques? El cas de la Platja de Palma (I)

MATEU PICORNELL I CLADERA * La població d´un espai de destinació turística, tant la real com la potencial, es composa de la suma total de les places corresponents a allotjaments turístics i habitatges residencials d´usos d'estiueig i permanent. El Pla d´Ordenació de l'Oferta Turística de Mallorca (POOT) i el Pla Territorial de Mallorca (PTM) estableixen la densitat i la limitació global màxima de la població de cada zona turística i també determinen paràmetres respecte de les zones residencials confrontants amb les denominades turístiques. Cal recordar que els espais turístics a Mallorca estan regulats legislativament i administrativa per zones, amb delimitació superficial urbana i no urbana ben definida i no ampliable, amb una franja de protecció mínima de 500 metres on no s´hi permeten usos aliens al turisme (per exemple la Platja de Palma és la número 36 del POOT). Per tant la població potencial limitada i equilibrada, entre les places d´allotjament i residencial, determina el llindar de la capacitat d´acollida o càrrega de l'espai turístic.
Vulgarment, i també en els instruments legislatius, es classifica el total poblacional en places turístiques i no turístiques. La Llei General Turística (LGT) només contempla les places d'allotjament d´empreses turístiques i el POOT classifica les places en turístiques (d´allotjament) i no turístiques (residencial permanent i d'estiueig) però la suma de totes elles les considera com a població total a cada zona turística i limita la densitat i sòtil poblacional conjunt d'ambdues tipologies. En realitat les hauríem de considerar totes turístiques ja que tant unes com les altres ocupen i fan ús de tots els productes dins l´espai turístic i igualment el poden saturar o degradar, congestionar, ocupar més densitat de platja o acumular més càrrega, independentment de la seva tipologia, tenint en compte la singularitat i especificitat diferenciades respecte a un espai urbà no turístic. D´una altra banda sabem que tota plaça residencial, actualment, és susceptible d'ús real turístic ja que moltes de residencials permanent també es lloguen per dies, setmanes i mesos de manera no reglada turísticament.

La majoria d´experts i estudiosos de la planificació, gestió, tipologies i modalitats d´espais turístics de població mixta arriben a la conclusió de la conveniència del predomini de la població d´allotjament sobre el residencial ja que garanteix la possibilitat d´un turisme més sostenible, de més generació d'ocupació d´empresa i de més qualitat potencial. Això no significa però imposar una estandarització ja que, per exemple, a un espai turístic com a Son Serra de Marina i similars no s'hi haurien de deixar fer hotels perquè la seva tipologia és eminentment d'estiueig residencial. La insistència continuada, per part del hotelers, en demanda d´un nou canvi d'ús hoteler a residencial sense restriccions (actualment existeix de manera restrictiva i amb condicions) és paradoxalment una contradicció i un greu perill per a la qualitat turística.
Segons l´estudi tècnic i anàlisi poblacional del POOT (dades de 1993) la població de la Platja de Palma (municipi de Palma) es repartia en 32782 places turístiques, 5363 de residencial permanent i 16256 de segona residència que fan un total conjunt de 54401 habitants (places) amb una densitat conjunta de 172 hab./Ha, amb els respectius percentatges del 60, 10 i 30%. Tant la població total real existent com la densitat ja superaven aleshores les previsions teòriques de planejament vigent que eren de 49968 habitants amb una densitat de 102 (la densitat màxima indicadora del nivell mínim de qualitat és actualment igual o inferior a 60). La població potencial, segons la darrera revisió del PGOU a partir de la població consumada de 54401 habitants, afegint-hi les places de futures unitats d'execució previstes més les dels SUP (sòl urbanitzable programat) i solars buits el potencial possible era de 64108 places.

* Geògraf.