Els pròxims dies 3 i 4 de juny se celebrarà al Teatre Principal una nova edició, l´onzena, del Festival de Poesia de la Mediterrània. Està previst que 14 poetes de distintes llengües i països participin dia 4 a la Nit de la Poesia. Els poetes s´expressaran en 10 llengües: anglès castellà, català, danès, eslovè, esperanto, gallec, hongarès italià i maltès, tot representant cultures pertanyents a comunitats que al marge del major o menor nombre de parlants estan ubicades en espais geogràfics fàcilment trobables. Enguany l´organització de l´esdeveniment ha convocat un poeta que elabora la seva proposta cultural en una llengua que supera els espais geogràfics encotillats pels conceptes de nació o d´estat. Es tracta de la llengua auxiliar esperanto. En aquesta llengua s´expressa una cultura que és de tots i de tothom i que sovint és ignorada en els cenacles literaris. En aquest sentit, l´organització del Festival de Poesia de la Mediterrània ha fet una aposta valenta i ha sabut triar un poeta valuós que gaudeix d´un gran crèdit en medis on es conrea l´esperanto. Es tracta de n´Abel Montagut, originari de la vila de Llardecans, comarca del Segrià, autor d´obra poètica i narrativa en llengües esperanto i catalana.
El cultiu de la llengua esperanto, com a llengua de cultura, no és estrany a Mallorca, fins i tot no és estrany haver sentit cantar poetes en esperanto dins el teatre Principal de Ciutat, ja que durant el segle XX va haver-hi diverses manifestacions culturals expressades en aquesta llengua. Efectivament, l´any 1925 i en el marc d´un congrés organitzat per la Federació Catalana d´Esperanto juntament amb l´Esperantista Klubo Palma s´hi celebraren els XI Jocs Florals Internacionals. L´any 1927 un esdeveniment semblant va ocórrer a Sóller. Aquest fou organitzat per la Federació Catalana i el Grup Esperantista Solleric i encara abans d´acabar-se el segle, el 1993, hi va haver uns altres jocs florals internacionals i en esperanto, que se celebraren a Alcúdia.
El 1909 se celebrà a Barcelona el V Congrés Universal d´esperanto, amb presència del seu creador, el metge polonès de religió jueva Llàtzer Zamenhof. Els organitzadors del congrés van aportar a l´aventura internacionalista un costum genuí del país: la celebració d´uns jocs florals internacionals. L´esdeveniment havia de servir per donar a conèixer internacionalment aspectes de la cultura catalana i per altra banda facilitar la creació literària en la llengua esperanto. Precisament en aquest event un jove poeta català va guanyar un premi, es tracta de Carles Riba. Aquesta celebració tornà costum i cada congrés que realitzaven els esperantistes catalans s´acompanyava d´uns jocs florals en llengua internacional, on es premiava poesia i narració originària i també traducció. Aquesta feina va tenir un capítol apart, es tracta de la publicació d´una antologia de la literatura catalana. Efectivament, Kataluna Antologio, fou editada l´any 1925 i reeditada el 1931. L´obra mostrava a la col·lectivitat esperantista o esperantera –en expressió d´en Biel Mesquida–d´arreu del món les particularitats i la riquesa de la nostra cultura i on sobresortien autors illencs com Ramon Llull, Costa i Llobera, Joan Alcover, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Llorenç Riber com també l´obra d´autors del Principat traduïts per mallorquins.
A Mallorca el primer poeta en esperanto fou el mestre Josep Rosselló-Ordinas, qui va obtenir múltiples premis en els Jocs Florals Internacionals. Fou especialment lloat per les traduccions de poetes llavors actuals com Ignasi Iglésias, o d´autors clàssics com Horaci o Gai Valeri Catul, i també va obtenir premis per obra creada originalment en esperanto. La nòmina de poetes mallorquins que conreaven aquesta llengua no s´exhaureix amb el mestre Joan Rosselló, així Narcís Bofill va traduir peces teatrals, i per tal de no fer gaire pesada aquesta llista només citarem Estanislau Pellicer qui va merèixer l´atenció dels esperantistes per les traduccions i adaptacions que féu d´obra d´autors com Apel·les Mestres, Joaquim Ruyra, Joan Maragall o Víctor Català. Mentrestant eren poetes d´altres àrees del domini lingüístic català els que adaptaven a l´esperanto autors illencs, tan és així que fins i tot La Balanguera, l´obra de Joan Alcover i del mestre Amadeu Vives, està traduïda a l´esperanto ja des d´abans de la guerra que va finiquitar la IIa República.
Enguany, en celebrar-se l´onzè Festival de Poesia de la Mediterrània, –curiosament els Jocs Florals Internacionals que se celebraren a Palma i al teatre Principal també foren l´onzena convocatòria–, tindrem l´oportunitat d´escoltar la llengua esperanto cantada per un dels seus poetes més joves, Abel Montagut. Treballador incansable, compta amb un ja dilatat treball original en esperanto. Citarem Poemo de Utnoa, i Karnavale (maskita rakonto) editats a Viena (Àustria) els anys 1993 i 1997 respectivament, traduïts al català pel propi autor i editats a Lleida per Pagès editors i la novel·la juvenil El manuscrit de Juli Verne, originàriament escrita en català, editada el 2003 per l´editorial Barcanova de Barcelona.
La seva obra poètica s´enfonsa en els mites clàssics, com és el diluvi i la posterior salvació d´uns homes (no parlem de gènere) triats. La seva poesia, els seus milers de versos, són musicalment sempre harmònics i van més enllà de les pautes formals.
De manera que la trobada poètica que se celebrarà la primera setmana de juny tindrà la virtut de posar-nos en contacte amb llengües que habitualment no tenim oportunitat de sentir en companyia d´altres que disposen d´un fort aparell propagandístic. Però totes elles estaran igualades en un aspecte, tota llengua ha de tenir poetes que l´estimin i la treballin oralment o per escrit, que la sacsegin i que la modelin, si volen que la llengua sigui, romangui, que no desaparegui.
(*) Doctor en Història
De Majorka Esperantistaro´
