No tenc qui m´escolti!

PERE RIBOT No sé si vos heu fixat mai que, des de fa anys, la matèria primera, el recurs bàsic i el consum principal ja no és el producte de la terra, de la mar o de la indústria, sinó que, cada vegada més, és un bé no material com la informació, la comunicació i els coneixements.
El resultat és que de cada dia sabem més, i més aviat, i mai no havíem gaudit de tantes facilitats per comunicar-nos. Però, si observam el nostre entorn i les notícies que ens arriben, constatam que la soledat i l´aïllament humà segueixen essent presents. Per això, un grup de famílies que hem passat per pèrdues d´éssers estimats fundàrem l´Associació CÀVERI amb la intenció de crear i desplegar un "servei d´escolta" que anomenam "Pau i bé". Pensam que les queixes universals de "no m´escoltes!", o "no tenc qui m´escolti!", de cada dia ressonen més fortes i des d´edats més primerenques. També podem constatar que el ventall de vivències que necessiten ser contades està, de cada vegada, més obert i és més ample.
En la nostra societat de "benestar" no s´hi està tan bé com havíem somiat. En ella hi han sorgit nous sofriments, i els de sempre, a causa de noves circumstàncies, pareix que ara feren més. Es conta d´un mestre, don Bernat, que, després d´haver explicat l´anatomia humana als alumnes, els digué: "Bé, si ara vos demanàs quina és la part del cos més important, quina diríeu que és?". Uns, digueren que el cor; altres, que l´aparell reproductor, etc. "Molt bé -digué el mestre-, pensau correctament i teniu raó, però, mirau i escoltau bé, és l´espatlla". Aquells nins i nines quedaren tan sorpresos i tan bocabadats, que els ulls quasi els caigueren damunt les pàgines del llibre i se´ls veien tots els barramets esportellats.
El mestre continuà l´explicació dient: "Mirau, avui, vull que aprengueu que el millor que vos pot passar és tenir amics i saber ser amic, però com que de vegades no tot ens va bé, el millor que podreu oferir als vostres amics serà la vostra espatlla, perquè recolzats damunt l´espatlla amiga se sent bategar a prop el cor de l´amic, i també se sent el permís, que la societat d´avui nega, per poder plorar, i és on les llàgrimes no són tan amargues". Els alumnes, a poc a poc, clogueren les boques mentre es miraven uns als altres de coa d´ull. Don Bernat ensenyava per a la vida. Sabia que, a més de la comunicació verbal, la de les paraules, hi ha la no verbal, aquella que es dóna quan el que se sent no cap dins les paraules, perquè hi ha sentiments que rompen el motllo i no es filtren per les cordes vocals.
Sabia també que la composició química de les llàgrimes del sofriment és diferent a les de l´alegria, i que no és bo plorar-les sols, és millor vessar-les damunt una espatlla amiga. Es diu que la persona que té més habilitats comunicatives és aquella que escolta millor, la que sap escoltar amb els ulls i amb tot el cos. El 90% de la comunicació del món emocional, la dels nostres sentiments, és no verbal.
A l´Associació CÀVERI tenim molt d´interès que l´art de saber escoltar arribi a molts, per això, fa un parell de dissabtes, 27 persones ens reunírem tot un dia per començar a conèixer les actituds i les habilitats que ens ajuden a aconseguir que els altres puguin experimentar el plaer de sentir-se escoltats; escoltats des de l´acceptació incondicional, des de l´empatia i des de l´autenticitat. Al final de la jornada, ens adonàvem que escoltar és art i que requereix un aprenentatge: es tracta d´adquirir actituds i habilitats. Que seria de bo que aquestes festes de Nadal i Reis ens haguessin ajudat a entrar en el misteri de l´autenticitat de Déu que es manifesta en la fidelitat a la seva promesa de salvar-nos, en l´empatia de Jesús que ve a compartir la nostra condició humana, i en l´acollida incondicional que ens ofereixen. Possiblement, viure aquest misteri i entrar en una relació d´amistat amb Déu, que se´ns manifesta en Jesús, ens faria el regal de sentir el seu Esperit. Així, enriquiríem la nostra societat amb una comunicació més humana, més profunda i més fiable.

(*) Mestre i assessor familiar