L´oportunitat de la llei del sòl

GABRIEL VICENS La Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori acaba d´enllestir l´Avantprojecte de llei d´ordenació del territori i l´urbanisme a les Illes Balears, més coneguda com a llei del sòl. Una llei necessària i esperada des de fa anys i una de les principals apostes programàtiques de l´actual Govern per corregir el desenvolupament territorial i urbanístic a les nostres illes.
De fet, a la fi tendrem una llei del sòl pròpia, després de 25 anys d´autonomia, que unificarà i actualitzarà l´actual règim normatiu, excessivament dispers i fragmentat, i desplaçarà la legislació estatal supletòria (en bona part preautonòmica).
Amb aquest avantprojecte, les polítiques d´ordenació, transformació i ús del sòl hauran de respondre clarament a criteris de sostenibilitat i d´interès públic. Així, qüestions com la reutilització del sòl ja transformat, la contenció de nous processos d´ocupació, la compactació urbana i l´eficiència en l´ús del sòl són orientacions perfectament definides en el mateix articulat del text.
Un altre eix estructurant és la ferma aposta per la transparència i la informació. La llei suposarà un gran pas endavant als efectes de participació ciutadana, drets d´informació i d´iniciativa. Els programes de participació ciutadana, el principi de publicitat, l´accés per a mitjans telemàtics i el dret d´acció pública en són alguns exemples concrets.
D´altra banda, l´especial atenció al dret a l´habitatge fa establir en els diferents plans d´ordenació urbanística la previsió de necessitats socials d´accés a l´habitatge i la reserva de sòl suficient destinat a habitatges en règim de protecció pública.
L´avantprojecte també regula amb claredat la classificació i qualificació dels tipus de sòl, restringeix el concepte de sòl urbà i cerca evitar la creació de "falsos urbans" o sòls urbans sense el preceptiu procés de transformació urbanística.
Pel que fa al sòl rústic, articula una regulació en positiu (i no com a sòl residual) d´acord amb la seva naturalesa rústica i adreçat a activitats relacionades amb l´ús i explotació racional dels recursos naturals. Es remarca clarament el caràcter excepcional per a ús d´habitatge unifamiliar i, conseqüentment, se´n restringeixen els paràmetres d´edificació i ocupació.
Aquest avantprojecte vol donar contingut positiu al Conveni Europeu del Paisatge (Florència, 2000), que reclama polítiques actives de paisatge. Així, els plans territorials i el planejament urbanístic hauran de definir les polítiques de paisatge, i integraran estudis de paisatge on s´estableixin les directrius i estratègies que permetin la valoració, protecció i recuperació del paisatge en els respectius àmbits d´actuació.

Finalment vull destacar que l´avantprojecte cerca crear els condicionants i les eines adients per aconseguir una gestió del territori i de l´urbanisme responsable i racional entre totes les administracions, que doni l´esquena d´una vegada per totes a l´arbitrarietat i al desenvolupisme irracional, i encara més a l´urbanisme especulatiu, a la carta o a la corrupció urbanística que tant de mal han fet a les nostres illes.
En aquest sentit, es reforça la disciplina urbanística, es regulen per primera vegada els convenis urbanístics, es regulen les àrees de reconversió territorial perquè responguin realment a plans de reconversió i es modernitzen els sistemes de gestió urbanística.
No cal dir que l´avantprojecte de llei és molt més ampli, més de 325 articles que integren i actualitzen la normativa territorial i urbanística, incorpora el nou règim de paisatge i s´adapta a la legislació estatal més recent.
L´elaboració s´ha duit a terme tenint en compte esborranys anteriors i, sobretot, tenint present la intensa feina feta (durant un any) per la Comissió específica, constituïda per experts dels quatre consells insulars, les conselleries del govern més directament implicades, l´Advocacia de la Comunitat, l´Ajuntament de Palma i els tècnics de la DG d´Ordenació del Territori.
L´avantprojecte no pretén ser un text tancat i impermeable, ben al contrari; la intenció de la Conselleria i d´aquest Govern és impulsar un període de debat i consulta tant amb els partits polítics i les diverses institucions com amb la societat civil i sectors professionals a fi de recollir les aportacions que millorin i enriqueixin el text.

Després de molts intents frustrats i de ser la darrera comunitat autònoma en tenir una llei del sòl pròpia, pens que tots som ben conscients de la importància d´aquesta futura llei i de la necessitat de la seva aprovació. I, de la mateixa manera, segur que tots som ben conscients de l´oportunitat que això significa per corregir i redreçar el desenvolupament territorial i urbanístic que ha imperat fins ara.
Per això mateix és indispensable el debat i el màxim diàleg. A fi de comptes, caldria no tornar a oblidar que un territori preservat i valorat, amb identitat pròpia, ordenat i ben gestionat, és un actiu econòmic de primer ordre i, sens dubte, la primera garantia de futur pel nostre país.

(*) Conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears