Quan escric aqueixes paraules, tots els diaris van plens de les inundacions que -ho llegesc al Diario de Mallorca- han estat causades pel pitjor temporal de pluja dels darrers trenta anys. No diré que no haja plogut molt, i que a segons quins indrets la intensitat de la pluja no haja estat excepcional (vet si ho ha estat!), però a d´altres, com diuen els nostros majors, ha plogut "bé". Molt -fins a un 30% més- però bé; és a dir, fora aiguades de molts de litres en molt poc temps. Per què és, idò, que hi ha hagut inundacions en aqueixs indrets on no hi ha hagut pluges tan fortes o -si tant voleu- per què és que han estat tan importants? Bona part de la culpa -si la podem anomenar així- la té la destrucció progressiva que pateix, des de fa una quarentena d´anys, la xerxa de drenatge tradicional (albellons, siquions de partió, síquies, torrentons, torrents, clavagueres...) que han construït o canalitzat els pagesos i els picapedrers mallorquins durant centenars d´anys, acumulant els esforços de moltes de generacions. De qui n´és la responsabilitat? A parer meu, de molta de gent. Per exemple (i vull que quedi clar que no responsabilitz la totalitat d´aquests col·lectius), de pagesos "mecanitzats" que, llaurant a molta fondària i fora parar gens d´esment, espenyen els albellons, destrossen les síquies o les omplen de terra; d´arquitectes, promotors i mestres d´obra que tapen o esbuquen tota quanta cosa els fa nosa per construir; d´enginyers que fan projectes de reparació i eixample de torrents amb el llit i els costats de ciment, com si als torrents només hi vessassen les aigües les síquies "majors"; de tots aquells arquitectes, aparelladors i enginyers que no tenen en compte -a bastament, almanco- les característiques del règim pluviomètric de Mallorca i que per això mateix no preveuen un sistemes de drenatge o d´evacuació suficients; de polítics, promotors i tècnics urbanístics que han permès o propiciat la urbanització d´indrets on ningú, fa cinquanta o cent anys, li haguera passat pel cap fer-ho.
En definitiva, la responsabilitat és de tots aquells que han oblidat o no han tengut en compte que el paisatge actual de Mallorca no és precisament natural, sinó que és en gran part una construcció social; és a dir, la suma dels efectes de l´acció humana durant molts de segles. Aquesta transformació es va concretar -entre d´altres aspectes- en la construcció d´una xerxa de drenatge, basada en els albellons i les síquies, que va permetre la posada en conreu de moltes de les terres argiloses del Pla i de les zones lacustres de l´illa i, a més, en una selecció i un ús dels llocs d´hàbitat i dels espais de conreu que tenia en compte, a més d´altres factors, els riscs d´inundació. Tot plegat, amb la intenció d´evitar el que, tot i el funcionament d´aqueixa xerxa de drenatge, esdevengué a una vila del Pla a mitjan segle XVII, en un any de pluges molt intenses: "no s´hi cullirà dels fruits de lo any passat la terça part per causa de no haver pogut sembrar lo millor de las terres per les moltes aigües i les qui·s són sembrades haver-les negades les tantes aigües". Són paraules d´un document de l´època, que resulten estranyament consemblants a les declaracions dels portaveus de les associacions de pagesos que hem sentit aqueixes darreres setmanes. Quin és el resultat d´oblidar i de no tenir en compte tot l´anterior? La situació que vivim aqueixs dies, almanco en els llocs on ha plogut "bé". I mapes de sòls i de riscs d´inundació, amb les pertinents corbes de nivell, que queden molt "guapos" i donen una imatge de molta de previsió, però que no serveixen per res si no es tenen en compte a l´hora de planificar.
(*) Historiador
http://amasiforners.balearweb.net
