Ha mort un amic i un company

FRANCESC OBRADOR Des de Lima he rebut amb pena i nostàlgia d´amistat i lluita comuna, la mort d´En Paco Garcia, són moltes les coses que em venen a la memoria d´anys difícils, però vigorosos de joventut, la lluita per les llibertats. En Paco va ser un company de treball i lluita, amb qui moltes vegades no hi estava d´acord, però sempre em vaig sentir molt prop d´ell, i vaig compartir moments difícil en la conquesta dels Sindicats Verticals, des de les candidatures Unitàries i Democràtiques dels anys setanta cinc per aconseguir des dintre de l´Organització Sindical Espanyola (OSE abans CNS) els drets sindicals d´associació i llibertat sindical, en el fons per dinamitar-los des de dins.
Tal volta avui som pocs els qui ens recordem, perquè aquests trenta anys darrers hem passat tantes coses que la memòria ja ens semble autoficció. Però és cert que per a molts varen ser temps de "vida" en lletres grosses. Sentíem com construíem la llibertat i el futur del nostre gran país, i del nostre petit país, l´Autonomia, el recobrament de les nostres identitats democràtiques i populars.
Quan veus desaparèixer amics d´aquells temps et remouen les entranyes de la memòria i no pots menys que demanar un record i un agraïment de tothom per aquells que, deixant part de la seva joventut en el camí, contribuïren a fer-na vida i coneixença per a molts. En Paco Garcia, va ser un d´ells.
Jo vaig viure amb ells els seus primers esdeveniments al món de la lluita sindical, jo ja en duia prou temps, i amb el meu amic Pep Vilches, eren cunyats, l´introuïrem en aquell món apassionant? Ell feia feina a l´impremta ´La Activa´ del carrer de la Concepció de Palma, impremta molt lligada a la meva adolescència ja que hi treballava per Calzados Gorila, i jo d´aprenent era l´encarregat de traginar els papers de la feina a l´impremta del senyor Primitivo.
Són records personals però molt lligats a l´actuació diària per la llibertat que ens feia moure i sentir-nos útils i vius en un món de negritud i obscurantisme. Voldria des d´aquest record a Paco García i a tots els que ja han desaparegut la meva i crec que la de tothom que es senti demócrata convinçut el nostre agraïment més sincer, i perquè segueixin dintre de la nostra memòria, i d´aquesta manera seguiran vius per a tots.

Jo vaig tenir la possibilitat de conviure amb Paco en una etapa molt difícil per a ell i la seva família, quan ja no estava de moda haver sigut un militant clandestí, vaig poder estar al seu costat i ajudar-lo a sortir-ne, la qual cosa em fa goig recordar per l´amistat que em desmostrà una persona que apreciava pel seu treball, i que ja feia molt de temps que no tractava. El que em vingués a veure em va fer sentir amic no d´una persona sinó d´una vida de lluita i de treball. I vull recordar que eren moltes vegades les que manifestàvem pensaments diferents i trobats. Però l´amistat de la lluita sempre ha d´estar per damunt les diferències de pensament.

Ell va entrar a l´UGT i jo em vaig alegrar amb ell i crec que puc assegurar que va fer una bona tasca sindical i personal a la meva sempre estimada federació de Comerç i Hosteleria, a la qual segueixo afiliat. I des d´aquí com a responsable i dirigent d´UGT, li vull agrair, i fer-ne menció.
In Memoriam semper vivas, Paco Garcia, un abraç d´amic i un record a la teva família, molt en especial a la teva dona, i a tothom que et recordi.

(*) Francesc Obrador Moratinos és ex batle de Calvià i cooperant voluntari a Lima (Perú).