EN DIRECTO
TRIBUNA

El llenguatge, botó de mostra de la realitat que cal canviar

 
El llenguatge, botó de mostra de la realitat que cal canviar
El llenguatge, botó de mostra de la realitat que cal canviar 

NEUS SANTANER Arrel del debat que està apareixent aquests dies per unes paraules dites per la ministra d´Igualtat, Sra. Bibiana Aído Almagro, s´està veient la importància que tenen les paraules, les crispacions que susciten i les passions que aixequen, sobretot si es tracta de paraules que enfronten homes i dones, i més si les que les ha dites és una dona. La polsada que han aixecat i, en canvi, no l´ha aixecada, al menys mediàticament, per exemple, el fet que la Unió europea hagi aprovat la directiva de poder tenir tancades, privades de llibertat, un any i mig les persones emigrants en ple segle XXI, o tan poca n´ha aixecada la directiva que aconsella poder augmentar la jornada laboral a les 60 hores setmanals. Vaja, que anam bé!
Però no ens desviem de la qüestió. Deia Cristina de Pisan (Venècia, 1365), en una aferrissada crítica a Aristòtil: "no m´acuseu de desraó, arrogància o presumpció per osar jo, dona, d´oposar-me i replicar a un autor tan subtil, ni de reduir l´elogi que devem a la seva obra, mentre que ell, solament home, ha osat difamar i acusar a tot el sexe femení". Han passat segles, i segurament per ignorància les dones hem hagut d´assistir com a espectadores passives a la fagocitació del nostre gènere per part de l´altre, el fort, el poderós, el que anava a la guerra. I en aquesta fagocitació, segurament per ignorància, també, hem arribat a confondre gènere i sexe sense solució de continuïtat, en un paper subaltern i negatiu que ens ha fet oblidar que el llenguatge, com tal, no té sexe.
Com diu N´Àngels Estévez, "en les llengües romàniques, ens agradi o no, el masculí és el génere no marcat, com ho és el singular respecte del plural. I aquesta llei no solament funciona en el nivell morfològic, sinó en tota l´estructura lingüística. D´ací que si volem cercar en el diccionari el mot amigues, necessitem, tant si volem com si no, reduir-lo a la forma del masculí singular per trobar-l´hi."
La llengua és un cos viu que està en evolució constantment. Si s´atura, es mor, s´extingeix. Aquesta vivor s´ha de qualificar com a fortalesa, no com a debilitat. La llengua canvia i, també, canvia la seva valoració. Qualsevol variació i cavi social repercuteix directament en la llengua. S´introdueixen noves paraules, se´n "creen" o se´n "transformen" de velles amb nous conceptes. A pesar de que el cos lingüístic evoluciona, hi ha realitats, discriminacions que són molt difícils de fer desaparèixer de la llengua si abans no s´ha produït el canvi ideològic, no s´ha transformat la societat i s´han eradicat aquestes discriminacions. Si no es produeix una interrelació entre la llengua i el canvi de mentalitat, la discriminació seguirà existint en ambdós àmbits.
I això té molt a veure amb la pluja d´opinions que han causat les paraules de la ministra d´Igualtat. Molt poques d´aquestes declaracions han captat el punt de vista feminista i igualitari que volien reflectir aquestes paraules. El que volia la ministra era no deixar a ningú fora del context a qui anava adreçat el seu discurs. Els atacs sorgits són una prova més de la discriminació social. Si la societat no evoluciona cap el canvi de mentalitat, la discriminació sexista es perpetua. Si no es canvien les estructures socials que perpetuen sexisme i androcentrisme, el canvi en el llenguatge no serà possible.
Els arbres no ens deixen veure el bosc? Segurament, perquè la paraula està organitzada com a antagonista de l´essència femenina. Què hi farem? Les categories gramaticals no tenen a veure amb la realitat de les coses, el signe lingüístic és arbitrari. Canviem la societat, i el llenguatge, de retruc, evolucionarà per si mateix, però la llengua no és solament un reflex de la realitat. Ens permet vehicular el pensament, estructurar-lo. La llengua és el resultat de la societat, és una eina socialment construïda que actua segons és percebuda la realitat.
Tant de bo que aprenguem a canviar l´estructura de la llengua. Però de res no servirà si no aprenem a canviar la realitat cultural en què ens movem.

(*) Mª Neus Santaner, membre del Consell Plenari de l´STEI-i.

CLASIFICADOS

Clasificados

Clasificados

Ya puedes insertar tu anuncio clasificado en Diario de Mallorca.

Enlaces recomendados: Premios Cine