Obituario. Ha mort en Joan Forcades, ha mort un home bo, ha mort un bon home

GABRIEL CAÑELLAS FONS A mi m´ha deixat un amic de l´ànima, company dels jocs d´infants, coautor de totes ses bones obres i ses dolenties de sa joventud, confident de projectes, il.lusions i fantasies dels vint i qualcun anys, particip de quantes aventures polítiques varen emprendre, pandilla en ses reunions de matrimonis a n´aquets darrers anys de maduresa camí de moments més tranquils i reposat. Juan no era un amic era molt més que un germà, no ens unia la sang, ens unien llaços d´estimació i lleialtat molts més forts, més arelats més consistents, més duraders. Falta me feràs.
Però sa societat d´aquestes illes ha perdut un home bo. Sí, un home recte en sos seus comportaments, fidel a uns principis i a unes normes que mai va traicionar. Capaç de superar qualsevol repte a força de voluntat, de constància, d´esforç i dedicació, sense esperar mai benefici econòmic o de rellevància externa perquè mai el dominaren ni s´enveja, ni s´ambició, ni sa figurera ni qualsevol altre motivació personal. Per contrari sempre va sabre exercí s´entrega desinteressada i un sentit de servici a sa societat a sa que perteneixia. Sí, un home bo com ni ha pocs avui en dia.
I es que l´estimen, han perdut un bon home, perquè dins sa seva família ha sabut ser un bon espòs, pare i padrí respectat, entregat a n´es seus, fener a matar, amic de fer un favor i disposat a qualsevol sacrifici per aquell que l´enrevoltaven. Lo que se diu un bon home.
Tots Juan t´anyorarem, es de ca teva més que ningú, sa societat d´aquesta illa perquè ha de mester molta gent com tu i n´hi ha poca, i jo Juan perquè he perdut una gran part de mi mateix i no la podré recuperar per ara per molt que estic segur que per sa misericòrdia de Deu, un dia no se quant, ens tornarem trobar de bell nou, contarem un raix de coverbos i romansos, i endemés aquest pic serà per tota una eternitat.
Fins prest Juan.