L´opció de veure cada cap de setmana tants partits per la televisió pot donar lloc a una espècie de saturació però, amb una mirada més crítica, també ens dóna la possibilitat de veure moltes coses que passen pel món. Ja fa algunes jornades que quan posen un partit de la SD Eibar no me´l perd. Em sorprèn molt veure com una entitat tan modesta pugui arribar als llocs que ocupa actualment. Veig el seu camp de 7.000 espectadors i pens que nosaltres en teníem un de molt més gran i, en estar acabat el Nou Estadi Balear, serà semblant. Observ la seva afició i l´ambient familiar que es crea als partits i crec que és més o manco com la nostra. Mir la seva alineació i crec que és bastant semblant (salvant la diferència de categoria) en el tipus de jugadors. Aleshores els seu èxit s´ha de fonamentar en qualque altra cosa... cerc informació i trob una entrevista al director esportiu del club amb un títol prou aclaridor: ´Garagarza de l´Eibar l´artífex del miracle del seu equip´. Ell hi explicava que aplicava el mètode del semàfor per construir una plantilla eficaç (és un sistema perquè tota la secretaria tècnica tengui el mateix criteri a l´hora de valorar jugadors). Que cercava persones amb experiència a les banquetes pels llocs claus a la direcció esportiva. Que treballava molt amb el planter. Que tenia una filosofia de club molt clara i tothom l´havia de compartir. Que cuidava molt les relacions entre tècnics, directius, agents, altres clubs, pares i mares, àrbitres... En aquell moment ho vaig entendre tot! El partit d´ahir... és un reflex de la situació del club. És difícil d´entendre com en aquest mercat d´hivern encara hem debilitat més l´equip. Esper que en el futur no es premiï a qui ens ha duit fins aquí.
