Ja ha plogut d´ençà que els aficionats mostraven el seu desacord de formes que ara la consideraríem poc ortodoxa o fins i tot políticament incorrectes. Eren altres temps on la violència era a l´ordre del dia i clausurar els camps era del tot normal. Hi havia coses que em sorprenien molt i a totes les relacion amb expressions castellanes ´el lazamiento de almohadillas´ que cobrien tot el terreny de joc o les ´pañoladas´ per increpar la llotja presidencial pels mals resultats de l´equip. Ara ja no es lloguen coixinets a l´entrada del camp i hem substituït els mocadors de roba pels de paper. De ben segur que si ahir haguéssim tornat als anys 70, a Son Malferit haurien passat les dues coses. El desgavell que es va patir feia temps que no el veiem: Vallori de killer durant tota la segona part, canvi d´un central per un mig centre i desorganització de tota la defensa dins el terreny de joc. Un equip que no sap a que juga, molt desorganitzat i que només va aconseguir l´empat a força de l´orgull dels seus jugadors. Seguim sense guanyar a casa i ja van set partits en el que va de temporada. L´única cosa bona va ser la intensitat que va posar l´equip quan anava perdent de dos gols. La pregunta seria ara: hauran salvat les ganes i la força dels jugadors als darrers minuts a un entrenador que ha perdut totalment el rumb? Només esper que la lesió d´en Xisco Hernández no sigui tan greu com va semblar al camp i que aviat el tornem a veure jugar.
